Tema 7. Alternatives en educació com a resposta al canvi social

en una societat tecnològica d'informació digital de masses i consum diversitat cultural i de sentit

Aldea global i mitjans de comunicació de masses

Marshall MacLuhan: "El  mitjà és el missatge"

• El aula sin muros, 1964.

No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu

• La Galaxia Gutemberg, 1969.

La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...    

• L'aldea global 1979.

La informació no té fronteres.Al moment es rep una informacióa tot el planeta. També emocions.Altra cosa és el coneixement.

• Història de la civilització. estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat

L’aldea tribal

És possible que la parla s'hagi iniciat fa uns 30.000 anys, però la comunicació escrita-alfabètica té tan sols uns quatre mil lennis d'antiguitat. El llogaret tribal és doncs un llogaret analfabeta i la seva durada a la terra hauria tingut l'extensió d'uns 26.000 anys.

Durant tot aquest temps, altres factors (innovacions tecnològiques des del foc i els metalls fins als mitjans de transport i les armes) van fer que l'home deixés de ser caçador i nòmada per aprendre els secrets de l'agricultura i transformar-se en un ésser sedentari. Van aparèixer, doncs, les aldees estables, es van desenvolupar recursos defensius, la qual cosa va obrir el pas per les primeres ciutats i, més tard, les civilitzacions, amb tot el que elles impliquen: la formació de classes, jerarquies, estructures administratives, etc. El llogaret tribal es caracteritza perquè serà la paraula oral l'únic mitjà de comunicació de què disposava l'home.
La paraula oral com a mitjà de comunicació estimulava l'oïda abans que la vista, involucrant sensorial i emocionalment a l'oient i integrant així al grup de pertinença (el clan, la tribu). Al poble tribal, l'única possibilitat de transmetre experiències i acumular era fent-ho en un espai restringit que estava representat per la memòria del grup ja que encara no existien ni la història ni les escoles ni la burocràcia ... els homes estaven 'sensorialment' integrats.

L'home alfabètic-quirográfico: Aquesta era s'inicia amb la invenció de l'escriptura fins a la difusió de la impremta a Europa, per tant, aquesta etapa s'estendria al llarg d'uns 3.500 anys. Durant aquest període apareixen nombroses 'extensions de l'home' en el camp de les màquines i eines. Però apareixerà també l'escriptura alfabètica que pot ser considerada el primer mitjà capaç de recollir, conservar i transmetre les experiències humanes, reduint la funció mnemònica dels individus, el pes dogmàtic dels proverbis i fins i tot l'autoritat dels ancians, que fins aleshores eren els dipositaris de la història i la tradició, carregant amb la funció de transmetre-les a les elits administratives religioses i fiscals.

L'alfabet es concreta en una perspectiva sensorial-visual i té una clara funció analític-lineal, en efecte la linealitat és una característica predominant de la vista si se la compara amb altres sentits com l'oïda, el gust i el tacte.

McLuhan dirà que això deriva en una dissociació entre la sensibilitat interior de l'home alfabetitzat. McLuhan veurà, a més, que la dissolució de la família i el clan cap a societats més obertes és una conseqüència mediata de l'alfabetització, en el sentit que aquesta possibilita l'homogeneïtzació entre les cultures, la uniformitat dels individus davant les lleis escrites i, particularment , la revolució que l'escriptura va generar en el pensament grec que va marcar el pas del 'salvatge' cap a la filosofia i la ciència

Educació i mitjans de comunicació de masses

El desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions, que són: la comunicació,  la cultura i l’educació, però és important que les tres funcions estiguin al mateix nivell.

La informació passa a ser coneixement, si hi ha molta formació.

La hominització es desglossa en comunicació, educació, i cultura. I es pot permetre arribar a la saviesa a través de la informació, de la formació i el coneixement.

La formació permet als ciutadans convertir la informació, la multitud d'informació en coneixements, és a dir, podem identificar, comprendre, analitzar i sintetitzar. Aquells ciutadans que desenvolupen una cultura personal, són aquells desenvolupen una vida plena de sentit.

Per exemple quan utilitzem mitjans de comunicació de masses si tens una bona formació i coneixements, pots observar-ho i analitzar-ho des de un punt de vista crític en el que no et creuràs tot el que et diguin per la televisió o per la ràdio sinó que tindràs un pensament més crític envers les coses i situacions.

Construccionisme amb ordinador

Seymour Papert (1928)

és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo en 1968. És considerat com destacat científic computacional, matemàtic i educador. El 1949 va obtenir un batxillerat de la Universitat de Witwatersrand i un doctorat en matemàtiques en 1952. 

El 1959 va obtenir el seu segon doctorat de matemàtiques a la Universitat de Cambridge
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963.

El 1963 va ser convidat a unir-se a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on en unió de Marvin Minsky va fundar l'Institut d’Intel·ligència Artificial.

• Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge anomenat Construccionisme.

• Aplica la teoria de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics. Per a això, va construir un robot anomenat la "tortuga de Logo" que permetia als alumnes resoldre problemes.

• Va treballar amb Piaget en 1960 i se li sol considerar com un dels seus més destacats deixebles. S'explica que en una ocasió Piaget va dir que ningú entenia les seves idees tan bé com Papert.

• Va crear el "Epistemology & Learning Research Group" ("Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i la Epistemologia") a l'Institut Tecnològic de Massachusetts(MIT)
  Col.labora amb LEGO en un producte programable en Logo.

Construir l'aprenentatge personal, no acumular dades

1 intererès     -    2 rendiment      -   3 nivell           -          4 creativitat

   personal            personal          d’aprenentatge          d’aprenentatge

funcionalitat            eficiència                eficàcia                  optimització

motivació                exigència                esforç                    entusiasme