dissabte, 11 de desembre del 2010

TEMA 8 PENSAMENT CONTEMPORANI


PARADIGMES CIENTÍFICS: s’ha de veure amb clau evolutiva.

  • Racional- positivista: orientat als resultats físicament.
L'observador es situa com a objecte i la realitat és l'altre: realitat subjectiva.
ciència que observa els fenòmens de la natura.s’imposa amb la revolució van donar molt suport a l’avenç de la ciència i la química. Aquell que serveix per observar i comprovar físicament experimentalment.
  • Hermenèutica interpretatiu: model que pensa que no hi ha prou amb una visió objectiva de la realitat: “jo formo part de la societat subjectiva (realitat)”. Es interpretatiu perquè la realitat és subjectiva, i no es fàcil separar subjecte i objecte.
  • Model socio-crític: Es fonamenta als anys 30-40 a Frankfurt. Orientat al canvi social. Fan un pantejament d'anàlisi social, crític de canvi (orientat al canvi social) .
  • Emergent o experiencial transconscient: Nou paradigma. Va més enllà de la consciència, fa anàlisi de la vida.

POSTMODERNIDAD

El terme postmodernitat designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers grau i manera per la seva oposició a (o superació al·legada de) la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, però no idèntic, al d'Edat Contemporània). En aquesta accepció concreta de 'moviment postmodern' o 'ideologia postmoderna', a voltes la postmodernitat es designa també com a "postmodernisme", però aquest terme, com a designació d'aquest concepte, està mal format i és confusionari 1

De la modernitat a la post modernitat.


Quan perdem les formes és un signe de postmodernitat “cada desig que tenim el podem aconseguir”. Típic de la postmodernitat, immediat (ingenuitat). En la modernitat ho deien els infants (molt infantil). “No es viu sense fe, la fe és coneixement”: Si tens confiança, tens coneixement. La fe no s'aplica a tot ja que hi ha el coneixement científic.

  • Neoliberalisme: al segle XIX, lligat al capitalisme, libertat de mercat, circulació.l paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a les polítiques internacionals, el neoliberalisme a les relacions internacionals proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.
  • L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a lasocietat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat.
De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a "el màxim benestar per al màxim nombre de persones".
  • Ecologia: Reutilitzar, reciclar i reduir.
  • Sostenibilitat: manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És necessaria.
  • Comunitarisme: oposició a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme, no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dóna la suficient importància en les teories liberals de la justícia.
  • Feminisme: conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.
El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.
Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l'androcentrisme.


Té conseqüències en l'educació les filosofies aquestes. Hem de deixar fer a l'infant. Per exemple: si fa un dibuix i dibuixa dos pares i a mare, doncs l'hem de deixar fer ja no existeix una família “norma” i única ja que hi ha famílies de molts tipus.


Persona i societat

  • Cosmovisió: Visió que tenim del cosmos. Comprensió del món, cadascú. La realitat que compte és la que experimento i conec.
  • Sentit de la vida: Tot el conjunt de com veig el món. Per què vaig nèixer? I on vaig quan moro? Pensament que té cadascú.

Efectes socials

  • Angoixa, autoajuda, superstició.
  • Religiositat: No s'ha mort. S'expressa amb l'esport, l'amor, veure el Barça... laïcitat: Respectar totes les religions que hi ha. Secularitat: Compementa la religió.
  • Consum- Consumisme: No sabem que fer, anem al centre comercial.



La llibertat és una abstracció. Es manifesta amb petites coses que vols fer. La decisió més liure que podràs fer és triar la persona de a teva vida.
La meva vida (és una tonteria parlar ja que la vida és totalitat) Tú formes part de a vida, abans que tú hi havia altre gent.


1 WWW. Wikipedia.org

dissabte, 27 de novembre del 2010

TEMA 7. ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL (part II)


Pedagogia narrativa. d'Homer a Tolstoi: Kieran Egan


Professor de ciències i d'educació
The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas (Paidós)Introduir les narracions en l'ensenyament de les ciències.

Kieran Egan critica els principis en què es basa la didàctica a l'escola primària, segons la qual els nens només aprenen si es procedeix del concret a l'abstracte, del conegut al desconegut, del senzill al complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica. Aquests plantejaments obliden les eines fonamentals de què disposen els nens per atribuir significats a la seva experiència i a la nova informació que reben: la imaginació i la fantasia. 

Actualment la majoria dels autors, basant-se en observacions empíriques, afirmen que els nens aprenen a partir del que ja saben. Per tant, quan els nens arriben a l'escola, són capaços de produir imatges mentals i tenen aparellats uns coneixements abstractes potentíssims: bondat / maldat, valor / covardia, veritat / mentida, etc. Tant les imatges mentals com els coneixements abstractes permeten als nens comprendre Blancaneus, o fer que en la seva imaginació els animals parlin, tot i que saben per la seva experiència que això no és així. 

Si sabem que l'anterior és cert, aleshores no podem afirmar rotundament que el nen aprèn del concret a l'abstracte. Per tant no podem dir que no s'ensenya Història als nens petits perquè aquests no tenen els coneixements abstractes necessaris per donar-li sentit. Els nens tenen les eines conceptuals necessàries per donar sentit a la història, per aprendre sobre el nostre passat, per entendre la lluita per la llibertat i contra la violència, etc. Els nens utilitzen aquests conceptes per aprendre sobre aspectes del món i de l'experiència.

Tres velles idees:socialització (Homer), veritat (Plató), Naturalisme (Rousseau)i una idea nova: recapitulació (Vigostski),
Kieran Egan pensa que són tres idees oposades o contradictòries.

Comprensió al llarg de la vida:
Somàtica: Donar de menjar.
mítica: Tot t'ho creus. El que et diguin els pares, mestres... època primària.
Romàntica: Un món perfecte, somies en que tot és bonic. Més o menys als 12, 13 anys.
Filosòfica: T'ho preguntes tot. Construcció de valors filosòfics.
Irònica: Exemple “els simpsons”: Irònica àcida


La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO

Appendre à être/Learning to be/Aprendre a ser, 1973

Revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.
Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes(1973)
Humanisme científic i compromís social.
Cap a la ciutat educativa

Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.
L'educació per a ser persones en una societat.

Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula


Es dóna més atenció a
tecnologia
que a la pedagogia.

Noves tecnologies
Vells mètodes d'ensenyar

El docent que no té cultura
tecnològica, que no és 
usuari de TIC no fa TAC

En equipament tecnològic les escoles són les darreres
L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.
Hi ha massa interessos econòmics pel mig.
L'Educació Virtual emmarca l'utilització de les noves tecnologies,cap al desenvolupament de metodologies alternatives per a l'aprenentatge d'alumnes de poblacions especials que estan limitades per la seva
ubicació geogràfica, la qualitat de docència i el temps disponible.


Principis

L'educació virtual com l'educació del segle XXI, els següents principis:L'acte educació,autoformació,desterritorrializació,descentració, la virtualització, la tecnologització, ja sociabilitat virtual.


Característiques

És oportú per a dades, textos, gràfics, so, veu i imatges mitjançant la programació periòdica de tele classes. És econòmic, perquè no és  necessari desplaçar-sefins lapresència del docent o fins al centre educatiu.
És innovadorsegons la motivació interactiu de nous escenaris d'aprenentatge. 
És motivador en l'aprenentatge, d'estar inclaustrat en quatre parets de l'aula. És actual, perquè permet conèixer les últimes novetats a través d'Internet i sistemes d'informació.

Aspectes Positius per als educands

  Pot adaptar l'estudi al seu horari personal.
 L'alumne té un paper actiu. 
 Tots els alumnes tenen accés a l'ensenyament,  perjudicats aquells que no poden anar periòdicament a classes per motius de treball, la distància ... 
Hi ha millora de la qualitat d'aprenentatge
Estalvi de temps i diners. L'educand no ha de centrar-se al centre d'estudi.
L'estudiant és protagonista i responsable del seu propi procés formatiu.

Aspectes Negatius

 L'accés desigual a la població 
 Falles tècniques que poden interrompre les classes. 
 Manca d'estandardització de les computadores i multimèdia.
 Manca de programes en quantitat i qualitat en llengua castellana, encara que hi hagi molts en llengua anglesa. 
Pot ser lenta i per tant desmotivadora.
 Es requereix un esforç de major responsabilitat i disciplina per part de l'estudiant. 
 No tot es pot aprendre d'Internet.1