dissabte, 27 de novembre del 2010

TEMA 7. ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL (part II)


Pedagogia narrativa. d'Homer a Tolstoi: Kieran Egan


Professor de ciències i d'educació
The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas (Paidós)Introduir les narracions en l'ensenyament de les ciències.

Kieran Egan critica els principis en què es basa la didàctica a l'escola primària, segons la qual els nens només aprenen si es procedeix del concret a l'abstracte, del conegut al desconegut, del senzill al complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica. Aquests plantejaments obliden les eines fonamentals de què disposen els nens per atribuir significats a la seva experiència i a la nova informació que reben: la imaginació i la fantasia. 

Actualment la majoria dels autors, basant-se en observacions empíriques, afirmen que els nens aprenen a partir del que ja saben. Per tant, quan els nens arriben a l'escola, són capaços de produir imatges mentals i tenen aparellats uns coneixements abstractes potentíssims: bondat / maldat, valor / covardia, veritat / mentida, etc. Tant les imatges mentals com els coneixements abstractes permeten als nens comprendre Blancaneus, o fer que en la seva imaginació els animals parlin, tot i que saben per la seva experiència que això no és així. 

Si sabem que l'anterior és cert, aleshores no podem afirmar rotundament que el nen aprèn del concret a l'abstracte. Per tant no podem dir que no s'ensenya Història als nens petits perquè aquests no tenen els coneixements abstractes necessaris per donar-li sentit. Els nens tenen les eines conceptuals necessàries per donar sentit a la història, per aprendre sobre el nostre passat, per entendre la lluita per la llibertat i contra la violència, etc. Els nens utilitzen aquests conceptes per aprendre sobre aspectes del món i de l'experiència.

Tres velles idees:socialització (Homer), veritat (Plató), Naturalisme (Rousseau)i una idea nova: recapitulació (Vigostski),
Kieran Egan pensa que són tres idees oposades o contradictòries.

Comprensió al llarg de la vida:
Somàtica: Donar de menjar.
mítica: Tot t'ho creus. El que et diguin els pares, mestres... època primària.
Romàntica: Un món perfecte, somies en que tot és bonic. Més o menys als 12, 13 anys.
Filosòfica: T'ho preguntes tot. Construcció de valors filosòfics.
Irònica: Exemple “els simpsons”: Irònica àcida


La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO

Appendre à être/Learning to be/Aprendre a ser, 1973

Revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.
Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes(1973)
Humanisme científic i compromís social.
Cap a la ciutat educativa

Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.
L'educació per a ser persones en una societat.

Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula


Es dóna més atenció a
tecnologia
que a la pedagogia.

Noves tecnologies
Vells mètodes d'ensenyar

El docent que no té cultura
tecnològica, que no és 
usuari de TIC no fa TAC

En equipament tecnològic les escoles són les darreres
L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.
Hi ha massa interessos econòmics pel mig.
L'Educació Virtual emmarca l'utilització de les noves tecnologies,cap al desenvolupament de metodologies alternatives per a l'aprenentatge d'alumnes de poblacions especials que estan limitades per la seva
ubicació geogràfica, la qualitat de docència i el temps disponible.


Principis

L'educació virtual com l'educació del segle XXI, els següents principis:L'acte educació,autoformació,desterritorrializació,descentració, la virtualització, la tecnologització, ja sociabilitat virtual.


Característiques

És oportú per a dades, textos, gràfics, so, veu i imatges mitjançant la programació periòdica de tele classes. És econòmic, perquè no és  necessari desplaçar-sefins lapresència del docent o fins al centre educatiu.
És innovadorsegons la motivació interactiu de nous escenaris d'aprenentatge. 
És motivador en l'aprenentatge, d'estar inclaustrat en quatre parets de l'aula. És actual, perquè permet conèixer les últimes novetats a través d'Internet i sistemes d'informació.

Aspectes Positius per als educands

  Pot adaptar l'estudi al seu horari personal.
 L'alumne té un paper actiu. 
 Tots els alumnes tenen accés a l'ensenyament,  perjudicats aquells que no poden anar periòdicament a classes per motius de treball, la distància ... 
Hi ha millora de la qualitat d'aprenentatge
Estalvi de temps i diners. L'educand no ha de centrar-se al centre d'estudi.
L'estudiant és protagonista i responsable del seu propi procés formatiu.

Aspectes Negatius

 L'accés desigual a la població 
 Falles tècniques que poden interrompre les classes. 
 Manca d'estandardització de les computadores i multimèdia.
 Manca de programes en quantitat i qualitat en llengua castellana, encara que hi hagi molts en llengua anglesa. 
Pot ser lenta i per tant desmotivadora.
 Es requereix un esforç de major responsabilitat i disciplina per part de l'estudiant. 
 No tot es pot aprendre d'Internet.1




dissabte, 6 de novembre del 2010

Tema 7. Alternatives en educació com a resposta al canvi social

en una societat tecnològica d'informació digital de masses i consum diversitat cultural i de sentit

Aldea global i mitjans de comunicació de masses
Marshall MacLuhan: "El  mitjà és el missatge"

  • El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu

  • La Galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...    

  • L'aldea global 1979.
La informació no té fronteres.Al moment es rep una informacióa tot el planeta. També emocions.Altra cosa és el coneixement.

  • Història de la civilització. estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat




L’aldea tribal

És possible que la parla s'hagi iniciat fa uns 30.000 anys, però la comunicació escrita-alfabètica té tan sols uns quatre mil lennis d'antiguitat. El llogaret tribal és doncs un llogaret analfabeta i la seva durada a la terra hauria tingut l'extensió d'uns 26.000 anys.

Durant tot aquest temps, altres factors (innovacions tecnològiques des del foc i els metalls fins als mitjans de transport i les armes) van fer que l'home deixés de ser caçador i nòmada per aprendre els secrets de l'agricultura i transformar-se en un ésser sedentari. Van aparèixer, doncs, les aldees estables, es van desenvolupar recursos defensius, la qual cosa va obrir el pas per les primeres ciutats i, més tard, les civilitzacions, amb tot el que elles impliquen: la formació de classes, jerarquies, estructures administratives, etc. El llogaret tribal es caracteritza perquè serà la paraula oral l'únic mitjà de comunicació de què disposava l'home.
La paraula oral com a mitjà de comunicació estimulava l'oïda abans que la vista, involucrant sensorial i emocionalment a l'oient i integrant així al grup de pertinença (el clan, la tribu). Al poble tribal, l'única possibilitat de transmetre experiències i acumular era fent-ho en un espai restringit que estava representat per la memòria del grup ja que encara no existien ni la història ni les escoles ni la burocràcia ... els homes estaven 'sensorialment' integrats.

L'home alfabètic-quirográfico: Aquesta era s'inicia amb la invenció de l'escriptura fins a la difusió de la impremta a Europa, per tant, aquesta etapa s'estendria al llarg d'uns 3.500 anys. Durant aquest període apareixen nombroses 'extensions de l'home' en el camp de les màquines i eines. Però apareixerà també l'escriptura alfabètica que pot ser considerada el primer mitjà capaç de recollir, conservar i transmetre les experiències humanes, reduint la funció mnemònica dels individus, el pes dogmàtic dels proverbis i fins i tot l'autoritat dels ancians, que fins aleshores eren els dipositaris de la història i la tradició, carregant amb la funció de transmetre-les a les elits administratives religioses i fiscals.
L'alfabet es concreta en una perspectiva sensorial-visual i té una clara funció analític-lineal, en efecte la linealitat és una característica predominant de la vista si se la compara amb altres sentits com l'oïda, el gust i el tacte.
McLuhan dirà que això deriva en una dissociació entre la sensibilitat interior de l'home alfabetitzat. McLuhan veurà, a més, que la dissolució de la família i el clan cap a societats més obertes és una conseqüència mediata de l'alfabetització, en el sentit que aquesta possibilita l'homogeneïtzació entre les cultures, la uniformitat dels individus davant les lleis escrites i, particularment , la revolució que l'escriptura va generar en el pensament grec que va marcar el pas del 'salvatge' cap a la filosofia i la ciència

Educació i mitjans de comunicació de masses

El desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions, que són: la comunicació,  la cultura i l’educació, però és important que les tres funcions estiguin al mateix nivell.
La informació passa a ser coneixement, si hi ha molta formació.
La hominització es desglossa en comunicació, educació, i cultura. I es pot permetre arribar a la saviesa a través de la informació, de la formació i el coneixement.
La formació permet als ciutadans convertir la informació, la multitud d'informació en coneixements, és a dir, podem identificar, comprendre, analitzar i sintetitzar. Aquells ciutadans que desenvolupen una cultura personal, són aquells desenvolupen una vida plena de sentit.
Per exemple quan utilitzem mitjans de comunicació de masses si tens una bona formació i coneixements, pots observar-ho i analitzar-ho des de un punt de vista crític en el que no et creuràs tot el que et diguin per la televisió o per la ràdio sinó que tindràs un pensament més crític envers les coses i situacions.

Construccionisme amb ordinador

Seymour Papert (1928)
és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo en 1968. És considerat com destacat científic computacional, matemàtic i educador. El 1949 va obtenir un batxillerat de la Universitat de Witwatersrand i un doctorat en matemàtiques en 1952. 
El 1959 va obtenir el seu segon doctorat de matemàtiques a la Universitat de Cambridge
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963.

El 1963 va ser convidat a unir-se a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on en unió de Marvin Minsky va fundar l'Institut d’Intel·ligència Artificial.

  • Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge anomenat Construccionisme.

  • Aplica la teoria de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics. Per a això, va construir un robot anomenat la "tortuga de Logo" que permetia als alumnes resoldre problemes.

  • Va treballar amb Piaget en 1960 i se li sol considerar com un dels seus més destacats deixebles. S'explica que en una ocasió Piaget va dir que ningú entenia les seves idees tan bé com Papert.

  • Va crear el "Epistemology & Learning Research Group" ("Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i la Epistemologia") a l'Institut Tecnològic de Massachusetts(MIT)
    Col.labora amb LEGO en un producte programable en Logo.


Construir l'aprenentatge personal, no acumular dades

1 intererès     -    2 rendiment      -   3 nivell           -          4 creativitat
   personal            personal          d’aprenentatge          d’aprenentatge

funcionalitat            eficiència                eficàcia                  optimització
motivació                exigència                esforç                    entusiasme