dissabte, 11 de desembre del 2010

TEMA 8 PENSAMENT CONTEMPORANI


PARADIGMES CIENTÍFICS: s’ha de veure amb clau evolutiva.

  • Racional- positivista: orientat als resultats físicament.
L'observador es situa com a objecte i la realitat és l'altre: realitat subjectiva.
ciència que observa els fenòmens de la natura.s’imposa amb la revolució van donar molt suport a l’avenç de la ciència i la química. Aquell que serveix per observar i comprovar físicament experimentalment.
  • Hermenèutica interpretatiu: model que pensa que no hi ha prou amb una visió objectiva de la realitat: “jo formo part de la societat subjectiva (realitat)”. Es interpretatiu perquè la realitat és subjectiva, i no es fàcil separar subjecte i objecte.
  • Model socio-crític: Es fonamenta als anys 30-40 a Frankfurt. Orientat al canvi social. Fan un pantejament d'anàlisi social, crític de canvi (orientat al canvi social) .
  • Emergent o experiencial transconscient: Nou paradigma. Va més enllà de la consciència, fa anàlisi de la vida.

POSTMODERNIDAD

El terme postmodernitat designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers grau i manera per la seva oposició a (o superació al·legada de) la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, però no idèntic, al d'Edat Contemporània). En aquesta accepció concreta de 'moviment postmodern' o 'ideologia postmoderna', a voltes la postmodernitat es designa també com a "postmodernisme", però aquest terme, com a designació d'aquest concepte, està mal format i és confusionari 1

De la modernitat a la post modernitat.


Quan perdem les formes és un signe de postmodernitat “cada desig que tenim el podem aconseguir”. Típic de la postmodernitat, immediat (ingenuitat). En la modernitat ho deien els infants (molt infantil). “No es viu sense fe, la fe és coneixement”: Si tens confiança, tens coneixement. La fe no s'aplica a tot ja que hi ha el coneixement científic.

  • Neoliberalisme: al segle XIX, lligat al capitalisme, libertat de mercat, circulació.l paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a les polítiques internacionals, el neoliberalisme a les relacions internacionals proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.
  • L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a lasocietat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat.
De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a "el màxim benestar per al màxim nombre de persones".
  • Ecologia: Reutilitzar, reciclar i reduir.
  • Sostenibilitat: manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És necessaria.
  • Comunitarisme: oposició a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme, no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dóna la suficient importància en les teories liberals de la justícia.
  • Feminisme: conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.
El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.
Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l'androcentrisme.


Té conseqüències en l'educació les filosofies aquestes. Hem de deixar fer a l'infant. Per exemple: si fa un dibuix i dibuixa dos pares i a mare, doncs l'hem de deixar fer ja no existeix una família “norma” i única ja que hi ha famílies de molts tipus.


Persona i societat

  • Cosmovisió: Visió que tenim del cosmos. Comprensió del món, cadascú. La realitat que compte és la que experimento i conec.
  • Sentit de la vida: Tot el conjunt de com veig el món. Per què vaig nèixer? I on vaig quan moro? Pensament que té cadascú.

Efectes socials

  • Angoixa, autoajuda, superstició.
  • Religiositat: No s'ha mort. S'expressa amb l'esport, l'amor, veure el Barça... laïcitat: Respectar totes les religions que hi ha. Secularitat: Compementa la religió.
  • Consum- Consumisme: No sabem que fer, anem al centre comercial.



La llibertat és una abstracció. Es manifesta amb petites coses que vols fer. La decisió més liure que podràs fer és triar la persona de a teva vida.
La meva vida (és una tonteria parlar ja que la vida és totalitat) Tú formes part de a vida, abans que tú hi havia altre gent.


1 WWW. Wikipedia.org