Tema 1. El sistema escolar

La institució escolar

 Il·lustració és un moviment intel·lectual històric, el moviment es considera originalment francès.

Els il·lustrats no volien monarquia absoluta i van fer arribar tots els seus pensaments arreu del món.

Alguns il·lustrats van ser:

·         Jean-Jacques Rousseau: pensador i escriptor en llengua francesa. (Ginebra, Suïssa, 1712 – 1778) va ser un dels principals filòsofs del segle XVlll, les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a d'altres il·lustrats i als ideals del moviment.

El seu famós Discurs sobre l'origen i fonaments de la desigualtat entre els homes és concebut com un diàleg obert amb l'obra de Thomas Hobbes. Va defensar que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari, açò és, natural, i que per tant falseja i perverteix les condicions superiors que l'ésser humà posseïx de manera intrínseca. L'artificialitat de les regles formen la societat i el llenguatge dels diferents pobles, que neguen als individus la possibilitat d'una realització plena com a tals i perverteixen el seu ésser natural.

És conegut, particularment, pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educació.

També creu que la societat fa malbé a les persones. S’han de recordar aspectes de la infantesa, els nens s’han  de conèixer i observar. No podem castigar sinò coneixem a l’infant. tenen que aprendre per si mateixos i en el moment que són adults.

Jo crec que té certa raó en el que diu però se li ha de donar certs coneixements i pautes per tal que aprengui les conductes bàsiques i valors per relacionar-se amb la societat.

·         marquès de Condorcet, (Ribemont, Aisne,  1743 - 1794) Va ser un filòsof, matemàtic i politòlegfrancès, introductor del sistema d'educació pública a França.

L'any 1785, Nicolas de Condorcet publica un dels seus principals treballs: l'Assaig sobre l'aplicació de l'anàlisi de la probabilitat de les decisions sotmeses a la pluralitat de veus. En aquesta obra s'explora la paradoxa de Condorcet, descrita com la possible intransitivitat de la majoria  (és a dir, que les preferències col·lectives poden ser circulars, tot i que individualment això no passi): en un mateix electorat, i en una mateixa elecció, és possible que una majoria prefereixi A a B, que una altra majoria prefereixi B a C, i que una tercera majoria prefereixi C a A. Així doncs, les decisions preses per una majoria popular seguint aquesta votació seran incoherents en comparació amb les que prendria un individu racional. Condorcet mateix precisa, en les seves obres, com evitar aquesta paradoxa.

Té una dimensió més política, defensant l’educació pública i cultura per a tothom.

Els romàntics:

També coneguts com a il·lustrats alemanys. Conjunten l’emoció convertint-lo amb sentiment. Defensaven que el sentiment i l’emoció havia de tenir raó, i que l’estètica és l’equilibri entre la raó i el sentiment. Alguns d’aquests romàntics varen ser:

• Friedrich Schiller (1759-1805): poeta, dramaturg, historiador i filòsof. Defensa l’educació estètica de la humanitat: la natura, els colors, els sons, la música, la gesticulació, la manera de parlar, etc.

• Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832): escriptor i funcionari de la Cort de Weimar. Va estudiar dret  i es va interessar per altres branques del coneixement com ara lageologia, la química o la medicina que el van portar al descobriment de l'os intermaxil·lar. També es va interessar per la botànica i va publicar un assaig sobre la metamorfosi de les plantes: Versuch die Metamorphose der Pflanzen zu erklären(1790). En base a l’educació ell feia servir la paraula alemanya Bildungque es tradueix com a Formació. Considera que l’educació comprèn l’acte d’ensenyar,el contingut de l’ensenyament que s’imparteix i el resultat; que constitueix la personalitat humana i disciplinada. L’individu s’ha de reconèixer a si mateix com un ésser natural, al mateix temps que ha de reconèixer la grandesa de la naturalesa  que l’envolta assumint una actitud de respecte enfront ella.

França fa un gran sistema escolarper monarquia absoluta no com Alemanya que no tenia govern central sinò que estava format per petites repúbliques, petits estats.

Conceptes

• Instrucció: Aprenentatges de manera repetitiva, l’important és anant practicant. No es necessari l’explicació, sinó que s’aprèn a través de la repetició. Exemple: sumar, restar, multiplicar...

Al 1900 es crea el Ministeri d’instrucció pública a Espanya, a França es crea al 1881 Guilles Ferry (EDUCACIÓ PÚBLICA), on solament és parlava el francès, era obligatori, única llengua. Tendien a l’escola laica (model francès).

Cap al 1910, a Espanya feien ensenyaments per preparació d’oficis o ensenyaments propis universitaris.

• Ensinistrament: Part més biològica de l’aprenentatge. Exemple: anar amb bicicleta.
• Educació: És el tot, inclou ensenyament i instrucció. Transmetre coneixements, actituds, valors o formes de cultura.
• Ensenyament: Té un sentit més ampli, inclou la instrucció. Va tindre creació el 1900, quan es reconeix el ministeri, on ja veiem que estem fent ensenyament a Espanya.
• Didàctica: El 1635 és va crear el COMENIUS, que era un artifici universal per  ensenyar totes les coses. Ciència amb base empírica (demostracions).
• Pedagogia: Es va crear el 1800, ve de la filosofia, dels valors i vol dir conduir a l’infant. Paidos (persona que acompanyava els nens a l’escola). No es centra en el “què s’ensenya”, sinó “com s’ensenya”).

• Aprenentartge: És allò que queda del ensenyament i instrucció. A partir de la pròpia experiència es construeix l’aprenentatge.

• Formació: El que queda de l’educació (0-18 anys). El conjunt des de que naixem fins els 18 anys, després fem formació pròpia

• Organitzció escolar: Es relaciona amb el agrupament d’edats, activitats, assignatures, sortides flexibles... que intervenen en l’educació.

• Orientació escolar: Són disciplines que ajuden a organitzar processos.

• Metodologia: disciplina per triar un mètode d’ensenyament,

“La institució també un instrument del despotisme il·lustrat”

UNIFORMITZACIÓ /CENTRALISME

·         IMPERI ROMÀ: Llengua- dret- religió (cristians van fer romans)

·         IMPERI NAPOLEÒNIC: Llengua- dret- escola