Tema 5. Metodologia sistèmica i tecnificació de l'educació

Teoria General de Sistemes

Cibernètica

Instrucció programada

Taxonomies

Ludwig von Bertalanffy (1901-1972)

Va ser un biòleg i filòsof austríac, reconegut fonamentalment per la seva teoria de sistemes.
La Teoria General de Sistemes va ser, en origen una concepció totalitzadora de la biologia (anomenada "organicista"), sota la qual es conceptualitzava l'organisme com un sistema obert, en constant intercanvi amb altres sistemes circumdants per mitjà de complexes interaccions. Aquesta concepció dins d'una Teoria General de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General dels Sistemes. 

Bertalanffy va llegir un primer esbós de la seva teoria en un seminari de Charles Morris a la Universitat de Chicago el 1937, per desenvolupar progressivament en diferents conferències dictades a Viena. La publicació sistemàtica de les seves idees es va haver de posposar a causa del final de la Segona Guerra Mundial, però va acabar cristalizando amb la publicació, el 1969 del seu llibre titulat, precisament Teoria General de Sistemes.

 Von Bertalanffy va utilitzar els principis allí exposats per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incloent una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.

Norbert Wiener (1894 -1964)

és un dels científics més brillants i influents del segle XX. És el pare indiscutible de la cibernètica, i, com a tal, un dels pares de la informàtica o computació.

Del seu treball d'estratègia militar va néixer la idea de la Teoria del control i la comunicació que ell anomenà cibernètica, del greg kibernos, timó (d'una nau) i kibernetikos, timoner. De fet, el terme sorgí d'un fenomen que ell estudià força: En els antics vaixells de vapor, i encara avui en els més modestos, al timó, la pala que va sota la superfície de l'aigua i que determina la direcció del vaixell, hi ha dues vàlvules de vapor que, quan el moviment de les aigües el desplacen, obren una d'aquestes vàlvules, la seva pressió disminueix, i el timó torna a la seva posició inicial i correcte. D'aquests mecanismes, força corrents a una munió d'estris autorreglats, a la seva època, féu un estudi innovador, i va anomenar aquest artefacte feedback, "retroalimentació". És a dir l'enginy "s'assabenta" que ha estat alterat i ho corregeix de manera automàtica.

Va trobar el símil en algunes conductes humanes. El clonus, és a dir la vibració inesperada d'algun muscle del cos durant una estona, és, va establir, una reacció absolutament equivalent a la del timó. Per acabar-ho de corroborar, es desplaçà la Ciutat de Mèxic, on vivia i treballava l'insigne Dr. Arturo Rosembluth, neuròleg de fama mundial, que treballava a l'Instituto Nacional de Cardiología. Vingué moltes vegades a Mèxic, enamorat del país i de la seva gent, i també, com de pas, per trobar-se amb en Rosenbluth. Fou el científic mexicà qui li parlà d'un tipus de sífilis que afectava el sistema neurològic. Quan el malalt volia agafar un objecte sobre la taula, la seva mà començava a oscil·lar, primer poc a poc i després més ràpid, amb frenètics i amples moviments a dreta i a esquerra.

Wierner es va adonar que els moviments dels humans també treballaven amb feedback'. No hi va haver ja cap dubte, tots els sistemes, mecànics vius i socials, únicament funcionen de manera estable quan el feedback compleix de manera eficient la seva funció. Havien nascut la cibernètica, la robòtica i, en bona mesura, la informàtica.

Establí dues classes de feedback. El "positiu", quan una alteració petita és augmentada, i el "negatiu", quan la acció inicial es contrarestada. L'exemple clàssic és el de frenar un automòbil, amb feedback "positiu", doncs d’inèrcia fa que, en principi, el conductor freni més, i el de accelerar-lo, amb feedback "negatiu", doncs en aquest cas la inèrcia cap enrere el fa prémer menys l'accelerador. La estabilitat dels sistemes es garantida, en la majoria dels casos, pel feedback "negatiu".

Quan una persona està dreta i quieta, és gràcies a milers de petites correccions, de feedback negatiu, per segon. Una estàtua equivalent i sense suports, per exemple, cauria de seguida.

Claude Elwood Shannon (1916- 2001)

va ser un enginyer electrònic i un matemàtic estadunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació.

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: SÍ, sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat 

optimització del sistema:  equilibri dinàmic... homeostasi orgànica, feedbefore (anticipació, projecció) ... feedback (revisió, ajustament)

La Teoria de la informació és una branca de la teoria matemàtica de la probabilitat i la estadística que estudia la informació i tot el relacionat amb aquesta, és a dir els canals, la compressió de dades, la criptografia i d'altres temes relacionats.

Aquesta branca fou iniciada per Claude E. Shannon a través de l'article "Una teoria matemàtica de la comunicació" presentat a les Bell System Technical Journal del 1948 i ens permet valorar la capacitat de transmetre informació per un canal de comunicació d'acord amb el seu ample de banda i la seva relació senyal a soroll.

La informació es tractada doncs com una magnitud física i per a caracteritzar la informació que transmet una seqüència de símbols s'usa un concepte anomenat entropia. Normalment considerem els canals no ideals però és habitual idealitzar les no linealitats per tal de poder estudiar la màxima quantitat d'informació útil que es pot arribar a enviar a través d'un cert canal.

La idea bàsica d'aquesta teoria es que la informació transmesa a través de qualsevol mitjà (telèfon, telègraf, televisió, etc) ho es amb la ajuda d'un determinat canal (línia telefònica o telegràfica, ondes hertzianes) i amb un codi particular. Els estudis d'aquesta teoria es divideixen en tres grans sectors:

§                     Estudi de la informació o quantitat d'informació

§                     Estudi de les propietats dels canals de transmissió

§                     Estudi de les relacions entre la informació que es vol transmetre i el canal a partir del qual es vols transmetre

Ralph W. Tyler (1902-1994)

Va ser un educador nord-americà que va treballar en el camp de l'avaluació i l'avaluació. Va formar part o assessorat a diversos organismes que estableixen les directrius per a la utilització dels fons federals i va influir en la política subjacent de la Primària i Secundària de 1965. Tyler presidir el comitè que finalment va desenvolupar l'Avaluació Nacional del Progrés Educatiu (NAEP).

Quan va completar el seu treball amb l'estudi de vuit anys, Tyler formalitza els seus pensaments sobre la visualització, anàlisi i interpretació del pla d'estudis i programa d'ensenyament d'una institució educativa en els principis fonamentals de Currículum i Instrucció (1949). Aquest llibre va ser un best-seller i des de llavors ha estat reimprès en 36 edicions, la formació curricular i el disseny d'instrucció per al dia d'avui. El llibre estableix una estructura aparentment simple per al lliurament i avaluació de la instrucció que consta de quatre parts que es va conèixer com la Lògica de Tyler:

1.      Quins propòsits educatius de l'escola ha de tractar d'assolir? (Definició d'objectius d'aprenentatge apropiats.)

2.      Com es seleccionaran les experiències d'aprenentatge que puguin ser d'utilitat en la consecució d'aquests objectius? (Presentació d'experiències d'aprenentatge útil.)

3.      Com les experiències d'aprenentatge s'organitzarà per a l'ensenyament eficaç?(Organització de les experiències per maximitzar el seu efecte.)

4.      Com pot l'eficàcia de les experiències d'aprenentatge s'avalua? (Avaluació del procés i la revisió de les àrees que no van ser efectius.)

Instrucció Programada Skinner

Skinner aprova, que el material d’ensenyament s’ha de subdividir en fragments, el quals podran aportar un feedbak i un reforça per l’estudiant. Amb aquest procediment es dóna moltes oportunitats de respondre i de ser actiu al propi alumne.

• No es fa prova, és a dir, la finalitat de aprendre no és examinar-te

     

• Motivació per part del docent

        

• Dificultat mínima. La proposta que realitzes amb l’alumne, al final de tot ha de sortir correctament, no hem de tornar enrere.

        

• Skinner considerava que a través de la utilització de la màquina cada persona podia aprendre el seu propi ritme.

Benjamin S. Bloom (1913-1999)

 Va rebre títols de llicenciatura i mestratge de la Universitat Estatal de Pennsylvania el 1935 i un doctorat en l'educació de la Universitat de Chicago el març de 1942. Es va convertir en un membre del personal de la Junta d'Exàmens de la Universitat de Chicago el 1940 i va servir en aquesta capacitat fins a 1943, quan es va convertir en examinador universitari, càrrec que va ocupar fins 1959.   Ell va rebre el seu primer nomenament com a professor al departament d'educació a la Universitat de Chicago el 1944 i va ser nomenat finalment Charles H. Swift Servei Distingit professor allà el 1970. També es va exercir com a assessor d'educació als governs d'Israel, l'Índia, i molts altres països. 

Àmbit del coneixement 

Programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables:

coneixement     recordar, identificar, localitzar

comprensió       entendre, interpretar

aplicació            tècnica, saber fer, realitzar

anàlisi                descomposar el que eés complex en parts, elements

síntesi                reintegrar elements que formen part d'una estructura  

avaluació           inficadors clars per a comprovar l'aprenentatge

Introducció a Espanyaa:

finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970)

avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)

continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals- habituacions(1990)

David R. Krathwohl

ha servit a l'educació en una multitud d'opcions: ell era el director de l'Oficina d'Investigació Educativa en la Universitat Estatal de Michigan i va ser també un expresident de l'American Educational Research Association, on es va exercir en múltiples capacitats, com a membre de la investigació del comitè d'assessorament de l'Oficina d'Investigació de la USOE i com a president regional de la junta directiva d'homes de confiança de L’Institut d'Educació de la Regió Oriental. Mentre estudiava amb Benajamin Bloom, coautor de la taxonomia d'objectius educatius, (també coneguda com la taxonomia de Bloom) una publicació crítica sobre l'educació i també ha editat, autor i coautor de diversos llibres en matèria d'educació.
Va rebre el Hannah Hammond Professor Emèrit d'Educació en la Syracuse University i ha realitzat importants contribucions al camp de la psicologia educativa.

 àmbit de l'afectivitat

 recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva

 resposta: acceptació, predisposició, satisfacció

 valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament

 organització: conceptualització, organització sistema de valors

 caracterització conjunt e valors : perspectiva generalitzada, caracterització. 

La formació tecnològica dels mestres

• pensament sistèmic
• precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
• programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
• finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
• avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
• avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre