diumenge, 23 de gener del 2011

TEMA 15 Plans educatius - Administració local - Plans de Formació


Política d'Educació

 
 



Administració Local i Educació
Competències en 
  • edificis i personal subaltern a les escoles
  • Provisió de solars per a edficacions escolars
  • Serveis de menjador i transport intern (opcional)
  • Gestió d'ajuts socials i beques
  • Educació infantil 0-3 anys - si ho volen
  • Ensenyaments de música, artístics
  • Convenis de cursos ocupacionals a ESO
  • PQPI Programa Qualificació Professional Inicial


Suport directe amb
  • Activitats de dinamització educativa (teatre, música, itineraris)


TEMA 14 Escola i Societat digital - experiències pedagògiques – recursos



EDUCAR LA MIRADA AULAMÈDIA
Per sisè any consecutiu AulaMèdia organitza les Jornades d’Educació en Comunicació, aquesta vegada amb el títol Educar la Mirada.
A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.
Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.
Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.
Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.
Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.
EDUCACIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES (Mediació educadora)
Els procés mistificador de la comunicació de masses: es basa en la percepció, sensació i expressió. El raonament s’ha de criticar però amb experiència i comprensió. La finalitat de l’educació és aconseguir el màxim de desenvolupament personal i social, no pas la nota que s’obtingui, sinó la cultura i el coneixement.


Célestin Freinet et Élise
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiquesobservant els mitjans i usos culturals:
text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar,fotografia i cinema, ràdio i electròfon, 
màquines d’instrucció,pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball,fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet...
Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments dificils (dues guerres).

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar


El model escolar es canvia amb pedagogia
  • fonamentada en el coneixement de l'infant o jove
  • amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat
  • que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament,  consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).
  • basat en estimular el gust pel coneixement i enenfortir la voluntat.
Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:

École populaire de Vence(Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...

Escola l'Horitzó(Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....)
éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.

Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, àudiovisuals, vídeo, ordinador, partocipació en tècniques i serveis...

TEMA 13 Centres amb sistema pedagògic propi


La institució escolar és una realització pedagògica:
bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.
Cal que tinguem presents:
  • aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
  • marc de la política i legislació en una societat
  • necessitats generals dels ciutadans
  • necessitats particulars de grups socials o d'alumnes
Tot això ho hem vist en temes anteriors

Convé actualitzar lectures anteriors:

Convé tenir un model mental clar:

Model explicatiu de l’aprenentage com a mediació cultural

Escola l'Horitzó: escola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
Paràmetres generals imprescindibles:
-          Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
-          La retroalimentació de cada nen.
-          Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
-          El seu entorn familiar i social.
-          El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
-           Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

Escola Súnion: pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...
El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.

La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:

-          l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.
-          la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.
-          l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.

Escola El Martinet: organització per ambients de treball i comunitat.

Institut-Escola Jacint Verdaguer:  
Objectius generals:
-          Desenvolupar el pensament, el raonament i la lògica.
-          Desenvolupar estratègies mentals per solventar diferents tipus de situacions i càlculs.
-          Potenciar l’autoestima de l’alumne i la cohesió de grup.
-          Potenciar l’investigació científica, l’observació, la manipulació, donar respostes als seus dubtes, a les seves inquietuds.
-          Desenvolupar la capacitat de selecció de la informació, la seva classificació i la interpretació.
-          Potenciar el treball en grup, la discussió, la col3laboració i l’exposició del treball.
-          Estimar la lectura, la seva comprensió, el gaudir de les diferents situacions plantejades, proposar-ne de dones, imaginar.
-          Conèixer el seu entorn m,és proper i participar-hi de manera activa, tot entenent el seu funcionament.
-          Crear consciència de les diferents realitats socials al món i de les diferents problemàtiques, ja siguin de caire socials com mediambientals.
           
Institut de Sils:
L'institut de Sils és la concreció d'un projecte pedagògic planificat a partir d'unes premisses ideològiques i que es posicionen clarament a favor del treball autònom, cooperatiu, integral i del tractament de la diversitat en grups heterogenis. 
Ideari:
-          Cal atendre els alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni.
-          Educació obligatòria com a una formació general per als futurs ciutadans, els quals tendeixin a aprendre de forma autònoma i tendeixin igualment a desenvolupar les capacitats de ser conscients, responsables i creadors respecte a la seva dimensió física, emocional i racional i, tendeixin encara a desenvolupar  la col·laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.
-          La forma didàcticament més eficaç i humanament més gratificant de complir amb aquests objectius és fer-ho en una comunitat d'aprenentatges amb la diversitat natural que té la població.
-          L'objectiu de l'educació obligatòria és que l'alumne aprengui tant com pugui a partir d'allò que sap.

Institut Gabriel Ferrater:
Part de la salutació d’Immaculada Arias (Directora de l’IES Gabriel Ferrater)

Voluntat prioritària, treballar amb un objectiu comú:  aconseguir la millor preparació del jovent, en la vessant no només acadèmica, sinó també humana, orientada a una formació professional o universitària, i al mateix temps que esdevinguin ciutadans responsables, compromesos i tolerants amb les diferències de les quals el nostre país és un reflex.

Educar i formar els alumnes no vol dir planificar la tasca acadèmica amb un objectiu lúdic o divertit. Hem de ser conscients tots, professorat, alumnat i mares i pares, que  aprendre exigeix un esforç personal important i implica superar una sèrie de dificultats que poden no ser divertides, però que formen part de la formació integral de la persona.

Cal comptar amb la participació de tota la comunitat educativa. Només amb una bona comunicació entre pares, alumnat i professorat es podrà aconseguir l’objectiu comú, desitjat per tots”.

Fundació Collserola:
La FUNDACIÓ COLLSEROLA es va constituir per a la creació i sosteniment de centres educatius de qualitat, amb independència de qualsevol grup polític o ideològic, compromeses amb els principis de pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social. 

Projecte Educatiu:
-          Indispensable: acceptació i el reconeixement de la diversitat. Afavorir el pluralisme intern i fomentem la tolerància i el respecte com a actituds vitals dels alumnes.
-          Un dels principals objectius: la formació integral com a persones.  Afavorir el seu procés maduratiu i d'autonomia.
-          Relació molt estreta entre els professors i les famílies.
-           El projecte educatiu està enfocat cap als estudis universitaris.
-          Ensenyament i educació són un compost indestriable. Ser conscients que, per aconseguir-ne el lligam cal afecte, fonamentat en el respecte, l'ordre i l'establiment d'unes bones relacions de convivència.
-          L'atenció individualitzada, tractament especial que atengui les seves necessitats.

Escola Thau:
Projecte educatiu:
Quatre principis que són la base dels seus continguts i les seves activitats:
-          L’educació en els valors de l’humanisme cristià
-          L’alumne com a centre d’interès de tots els processos d’aprenentatge i coneixement
-          El català com a llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia
-          Obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat
L'escola pretén formar persones autònomes, altruistes, creatives i coneixedores de les seves pròpies possibilitats. Participatives, solidàries, que s’estimin la pau i que se sentin identificades amb la llengua, la cultura, els costums i les aspiracions del país on viuen, Catalunya. Persones alhora rigoroses i exigents en el treball, obertes als avenços i amb afany constant de renovació i d’obertura.

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Projecte Educatiu Institucional  o Projecte Educatiu de Centre (PEC)
És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:

1 Anàlisi de context: On som? 
2 Trets d'identitat : Qui som?
3 Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4 Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5 Funcionament efectiu: Com en va?



Programa Aprender en casa

Lo apoya el Gobierno de Argentina
Se acepta en los USA, en France
En España se identifica educación obligatoria con escolarización obligatoria. La Fiscalía persigue los casos de niños no escolarizados... pero cada vez parece más difícil.

En la red encontraréis muchos documentos. Reseñad distintas razones que mueven a los pdres a educar a los hijos en casa

TEMA 12 Pedagogia com a sistema. Educació Comunicativa


 La Pedagogia és un conjunt de sabers que s'ocupen de l'educació com un fenomen típicament social i específicament humà. És, per tant, una ciència de caràcter psicosocial que té per objecte l'estudi de l'educació amb la finalitat de conèixer-la i perfeccionar-la. També és una ciència de caràcter normatiu perquè no es dedica a descriure el fenomen educacional sinó a establir les pautes o normes que hem de seguir per a dur a bon terme aquest fenomen.
Pedagogia també es refereix al correcte ús d'estratègies d'ensenyament (vegi's teoria instruccional). Per exemple, el brasiler Paulo Freire, un dels educadors més significatius del segle XX, es refereix al seu mètode d'ensenyament per a adults com "pedagogia crítica".

Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes 

  Ordenació educativa, regulació administrativa

  Innovacions educatives, canvis necessaris


Estem en una societat de comunicació de masses, de mitjans i continguts. El que importa són els continguts. “El mitjà és el missatge” Galaxia Guttenberg de Mcluhan.

A dins l’escola, el professor planifica la seva classe i ho pot fer seguint el currículum que proporciona la Generalitat però cal tenir en compte els alumnes, les aptituds i els interessos. El professor processa la informació de la societat en que vivim, que determina el seu comportament. Tenint en compte el processament que ha fet de la informació. L’alumne fa el mateix, aquesta informació influeix. Si aquesta informació la incorporo correctament en l’alumne, transformaré la seva visió de l’exterior. 
Les interaccions són sempre bidireccionals.
El que cal és pensar i contribuir.

El dos motors del sistema: persones

-          Mestre/a (docent): una unitat psicofísica i sociocultural. Adult equilibrat: raó-pensament, emoció-sentiment. Raó: construint pensament. Emoció: que es transforma en sentiments.

-          Alumne/a (dicent): una unitat psicofísica i sociocultural. Menor en procés de construcció personal, de la persona. Estabilitat-desestabilitat. Wallon i Piaget feien estadis d’estabilitat i desestabilitat. Ritme de positiu i negatiu. Equilibrar emocions i raó.

Educació emocional: dirigit als professors. A l’escola no s’hi va només a aprendre coneixement. La voluntat d’entendre. Catecisme, les principals facultats específiques humanes són: memòria, enteniment i  voluntat. La voluntat d’aprendre està en minoria. Cal educar la voluntat dels alumnes. 

Pràctica reflexiva: el que fem els professors. Avui no s’és mestres, som part d’un equip de mestres. En equip humà de professionals.

Educació Comunicativa:
És l’escola de la societat de masses telecomunicada (Tesi Martí Teixidó). Educació o l’escola activa de 1900 de Ferrière a partir dels continguts i mitjans de comunicació de masses.

És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 dels 30 punts de Ferrière, però reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966). Feia servir tots els mitjans MAQUINARI de seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC. 

Avui: Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells). Continguts de Comunicació de masses (transmissió, inculcació). Moda, novetat, noves tendències, consum, consumisme. Del consum no ens escapem, som societat de consum.



Corresposabilitat educativa

Com tots sabem en es infants influeixen un munt d'agents de socialització desde famílies, escola, grup d'iguals... per aizò diàriament entrem en el paper d'educadors ja que eduquem en tot moment i ens eduquen d'igual manera.

Un dels grans agents de socialització actualment són els mitjans de comunicació.

La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu

Els mitjans de comunicació què?

Falta un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA

Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància
La Ciutat educadora

TEMA 11 Escola inclusiva. Pedagogia terapèutica

Què és?

L'educació inclusiva és aquella que té com a objectiu integrar l'alumnat propi de l'educació especial en grups ordinaris, de manera que es produeixin classes heterogènies. Pot ser total o parcial (els alumnes tenen reforços específics o centres complementaris). Pot significar modificacions en el currículum o mitjans suplementaris (educadors, eines d'accés al coneixement, infraestructures adaptades) per tal d'integrar correctament aquests infants i joves en l'educació formal.
 El procés d'adaptació de cada persona sol estar supervisat per un consell específic o un psicopedagog i s'emmarca dins les accions generals d'atenció a la diversitat de qualsevol escola. 
Quan parlem d’una escola per a tothom ens referim a una escola inclusiva, que no exclou ningú.
Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes diferents:
Alumnes diferents, malgrat siguin molt “diferents”. Junts, no només en un mateix centre, sinó també en una mateixa aula.

Atenció a la diversitat

  • altes capacitats
  • discapacitat
  • debilitat
  • alteracions de conducta

Educació Especial

Necessitats Educatives Especials (NEE)

Centres d'EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE)


Una pedagogia amb molt deconeixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'esser d'aquesta espcialització.

Per a què la inclusió?


  1. Aprendre junts alumnes diferents és just
La inclusió, una qüestió de justícia. Les raons a favor de la inclusió són fonamentalment ètiques. La inclusió escolar –com la inclusió social- és un valor

  1. Aprendre junts alumnes diferents és necessari, per a tothom

• Per als alumnes amb discapacitats i d’altres dificultats (atenció, comportament...).
• Per als alumnes més corrents.
• Per a la societat en general (per a la comunitat de la qual uns i altres formen part).

Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts –que poden CONVIURE-, malgrat les seves diferències.

  1. Aprendre junts alumnes diferents és possible
• Difícil, però possible.
• L’educació inclusiva com a repte: És normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per “anul·lar” les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.

Si aprendre junts alumnes diferents és just i és necessari, també HA DE SER POSSIBLE!

Un món que disposa dels recursos econòmics i tecnològics que permeten la
comunicació global instantània, així com dur persones a l’espai, difícilment
pot dir que és impossible educar tots els seus nens”
S. Hegarty: Educación de niños y jóvenes con discapacidades. Principios y prácticas.
Publicaciones de la UNESCO, 1994.

Ensenyament plurilingüe:

Lec/2009
Article 14

Projecte lingüístic

  1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
  1. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Serveis de llengües
Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístic


Escolarització de fills de treballadors migrants

Alumnat nouvingut 
Amb l'arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.
L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Aules d' acollida
S'ha de potenciar l’ús del català en un marc plurilingüe, l’educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participin de la dinàmica social i cultural de la població o del barri on estan situats per promoure continuïtats i coherències educatives;
- que siguin centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;
- que atenguin tot l’alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;
- que siguin inclusius, que promoguin els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s’hi trobi bé;
- que facin possible la igualtat d’oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.

Plans Educatius d'Entorn
L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:
Integral: per abastar tots els aspectes de la persona.
Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital.
Arrelada: per tenir uns referents compartits.
Cohesionadora: per promoure la integració social.
Inclusiva: per incloure a tothom.
En xarxa: per ser-ne tots corresponsables.

Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9-18)

 


Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9-18)

ARTICLE 9. RÈGIM LINGÜÍSTIC 
  1. 1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
  2. 2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.
ARTICLE 10. DRET I DEURE DE CONÈIXER LES LLENGÜES OFICIALS 
  1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
  2. Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
  3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.
  4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.
ARTICLE 11. EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE 
  1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
  2. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
  3. Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
  4. En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.
ARTICLE 12. LLENGÜES ESTRANGERES 
  1. Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
  2. El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
  3. 3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.
ARTICLE 13. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT, DELS PROFESSIONALS D'ATENCIÓ EDUCATIVA I DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS 
  1. Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.
  2. El Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat i ha de promoure la creació i la utilització d'eines didàctiques que facilitin l'ensenyament del català i en català.
  3. Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis dels centres educatius han de conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un ús adequat en l'exercici de les funcions corresponents. El Departament ha d'establir els mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del personal no docent de l'Administració educativa.
ARTICLE 14. PROJECTE LINGÜÍSTIC 
  1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
  2. El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
    • a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
    • b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
    • c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
    • d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
    • e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.
ARTICLE 15. PROGRAMES D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA 
  1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
  2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.
ARTICLE 16. EL CATALÀ, LLENGUA OFICIAL DE L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA A CATALUNYA 
  1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
  2. L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
  3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.
  4. Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
  5. Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.
ARTICLE 17. RÈGIM LINGÜÍSTIC ALS CENTRES EDUCATIUS DE L'ARAN 
  1. L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius de l'Aran.
  2. Totes les referències que fa aquest títol al català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya, s'estenen a l'occità per als centres educatius de l'Aran.
  3. Els projectes lingüístics dels centres educatius de l'Aran han de garantir, així mateix, una presència adequada del català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.
  4. Les referències a la competència lingüística del professorat i altre personal dels centres educatius de l'Aran s'estenen a l'occità.
  5. Les disposicions d'aquest títol relatives a programes d'immersió lingüística, a l'atenció lingüística individualitzada i a la llengua de l'Administració educativa s'han d'adaptar a l'Aran a la condició de llengua pròpia de l'Aran i oficial a Catalunya que l'Estatut atribueix a l'occità.
ARTICLE 18. ÚS I FOMENT DEL CATALÀ 
  1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió en les activitats de projecció externa.
  2. Per tal d'aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l'ensenyament i l'ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l'entorn.
  3. El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a l'exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.
  4. Amb la finalitat de promoure els centres educatius a què es refereix l'apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a l'Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria.