Tema 6. Critiques al model escolar dominant

societats occidentals

1960-1980

Neil Sloane James Alexander (1939)

 És un britànic-nord-americà matemàtic.

 Les seves contribucions més importants estan en els camps de la combinatòria, codis correctors d'errors, i l'embalatge esfera. Sloane és més conegut per ser el creador i mantenidor de l'enciclopèdia en línia de Integer Sequence.
Va estudiar a la Universitat de Cornell en Nick DeClaris, Frank Rosenblatt, Jelinek Federico i Wolfgang Heinrich Johannes Fuchs, rebent el seu doctorat l'any 1967.  La seva tesi doctoral es va titular La longitud dels temps de cicle en l'atzar xarxes neuronals. 
Ell és un guanyador del Premi Chauvenet.

A més de les matemàtiques, que estima l'escalada en roca i és autor de dues guies d'escalada en roca a Nova Jersey.un altre.

• Llibertat total, llevat de impedir la llibertat de l’altre.

• Sense coaccions, llibertat d'acció. Pedagogia antiautoritària.
• Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivencia (Lane), sexualitat (Reich)
• Exclosa la religió
• Decisions democràtiques en assemblea. 
• Defensor del poble. Tribunal.

Carl Ransom Rogers (1902- 1987)

influent psicòleg en la història nord-americana, qui al costat de Abraham Maslow arribaria a fundar l'enfocament humanista en psicologia.

Va ser partícip i gestor instrumental en el desenvolupament de la teràpia no directiva, també coneguda com Teràpia centrada en el client, que reanomenà com Teràpia centrada en la persona. Aquesta interessant teoria és coneguda per les seves sigles en anglès PCA "Person-Centered Approach" o enfocament centrat en la persona. Les seves teories abasten no només les interaccions entre el terapeuta i el client, sinó que també s'apliquen a totes les interrelacions humanes. La teràpia rogeriana contrasta amb les perspectives psicològiques freudianes i les socials d'Alfred Adler i d'Albert Bandura, per l'ús preferent de l'empatia per aconseguir el procés de comunicació entre el client i el terapeuta o, per extensió, entre un ésser humà i un altre.

La pedagogia institucional

M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965

• perspectiva sociopolítica 

Projecte Educatiu: quim som? què volem?

Autogestió. Participació i assemblea per a decidir

“La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la família en el sector de la sociabilidad. Al proponer, como únicos modelos de ralcions sociales, la relación de autoridad, o la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven”. (LEDE: 210)

F. Oury, A Vàsquez, 1967 

• orientació psicoterapèutica 

Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció

Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa

Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos. (HPSXX: 224)

La desescolarització. La mort de l'escola

M. MacLuhan: El aula sin muros, 1964

Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura

L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969 

Ivan Illich: La sociedad desescolarizada, 1971

La rigidesa de l'escola és inoperant. recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).

El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció.

Defensa que es tenia que suprimir les escoles i donar una renda a les famílies per invertir en l’educació de la manera que vulguin.

Everett Reimer: La escuela ha muerto, 1974

L'escola actual atempta contra al salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.

Paul Goodman:  La desescolarización obligatoria. 1973

Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.

L'escola: aparell de reproducció social

 P. Bourdieu i J.C. Passeron: La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.

Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.

El treball pedagògic (TP), inculcació,  produeix un habituspropi de la classe social que es mourà en el seu campus.

Ch. Baudelot i B. Establet: La escuela capitalista en Francia, 1971.  És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.

L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat . La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)

Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior

L'educació  personalitzadora

 Emmanuel Munier: Manifeste du service du personnalisme, 1936

Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)

Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el dsenvolupa- ment creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.

L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.

L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana ésdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar locs rellevants a la societat

Paulo Freire: La educación com a práctica de la llibertad, 1967.

                        Pedagogia del oprimido, 1970.

Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.

Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador.

Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària)

Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua.

La consciència crítica  i  el diàleg per transformar el món.

Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs.

L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand.

L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.

Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica

Pedagogia crítica

 Henry Giroux

Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.

Els estudis culturals.

Michael Apple: Ideology and curriculum.

El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.

Basil Berstein: constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.