TEMA 12 Pedagogia com a sistema. Educació Comunicativa

 La Pedagogia és un conjunt de sabers que s'ocupen de l'educació com un fenomen típicament social i específicament humà. És, per tant, una ciència de caràcter psicosocial que té per objecte l'estudi de l'educació amb la finalitat de conèixer-la i perfeccionar-la. També és una ciència de caràcter normatiu perquè no es dedica a descriure el fenomen educacional sinó a establir les pautes o normes que hem de seguir per a dur a bon terme aquest fenomen.

Pedagogia també es refereix al correcte ús d'estratègies d'ensenyament (vegi's teoria instruccional). Per exemple, el brasiler Paulo Freire, un dels educadors més significatius del segle XX, es refereix al seu mètode d'ensenyament per a adults com "pedagogia crítica".

Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes 

  Ordenació educativa, regulació administrativa

  Innovacions educatives, canvis necessaris

Estem en una societat de comunicació de masses, de mitjans i continguts. El que importa són els continguts. “El mitjà és el missatge” Galaxia Guttenberg de Mcluhan.

A dins l’escola, el professor planifica la seva classe i ho pot fer seguint el currículum que proporciona la Generalitat però cal tenir en compte els alumnes, les aptituds i els interessos. El professor processa la informació de la societat en que vivim, que determina el seu comportament. Tenint en compte el processament que ha fet de la informació. L’alumne fa el mateix, aquesta informació influeix. Si aquesta informació la incorporo correctament en l’alumne, transformaré la seva visió de l’exterior. 

Les interaccions són sempre bidireccionals.

El que cal és pensar i contribuir.

El dos motors del sistema: persones

-          Mestre/a (docent): una unitat psicofísica i sociocultural. Adult equilibrat: raó-pensament, emoció-sentiment. Raó: construint pensament. Emoció: que es transforma en sentiments.

-          Alumne/a (dicent): una unitat psicofísica i sociocultural. Menor en procés de construcció personal, de la persona. Estabilitat-desestabilitat. Wallon i Piaget feien estadis d’estabilitat i desestabilitat. Ritme de positiu i negatiu. Equilibrar emocions i raó.

Educació emocional: dirigit als professors. A l’escola no s’hi va només a aprendre coneixement. La voluntat d’entendre. Catecisme, les principals facultats específiques humanes són: memòria, enteniment i  voluntat. La voluntat d’aprendre està en minoria. Cal educar la voluntat dels alumnes. 

Pràctica reflexiva: el que fem els professors. Avui no s’és mestres, som part d’un equip de mestres. En equip humà de professionals.

Educació Comunicativa:

És l’escola de la societat de masses telecomunicada (Tesi Martí Teixidó). Educació o l’escola activa de 1900 de Ferrière a partir dels continguts i mitjans de comunicació de masses.

És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 dels 30 punts de Ferrière, però reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966). Feia servir tots els mitjans MAQUINARI de seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC. 

Avui: Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells). Continguts de Comunicació de masses (transmissió, inculcació). Moda, novetat, noves tendències, consum, consumisme. Del consum no ens escapem, som societat de consum.

Corresposabilitat educativa

Com tots sabem en es infants influeixen un munt d'agents de socialització desde famílies, escola, grup d'iguals... per aizò diàriament entrem en el paper d'educadors ja que eduquem en tot moment i ens eduquen d'igual manera.

Un dels grans agents de socialització actualment són els mitjans de comunicació.

La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu

Els mitjans de comunicació què?

Falta un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA

Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància

La Ciutat educadora