dissabte, 6 de novembre del 2010

Tema 7. Alternatives en educació com a resposta al canvi social

en una societat tecnològica d'informació digital de masses i consum diversitat cultural i de sentit

Aldea global i mitjans de comunicació de masses
Marshall MacLuhan: "El  mitjà és el missatge"

  • El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu

  • La Galaxia Gutemberg, 1969.
La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...    

  • L'aldea global 1979.
La informació no té fronteres.Al moment es rep una informacióa tot el planeta. També emocions.Altra cosa és el coneixement.

  • Història de la civilització. estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat




L’aldea tribal

És possible que la parla s'hagi iniciat fa uns 30.000 anys, però la comunicació escrita-alfabètica té tan sols uns quatre mil lennis d'antiguitat. El llogaret tribal és doncs un llogaret analfabeta i la seva durada a la terra hauria tingut l'extensió d'uns 26.000 anys.

Durant tot aquest temps, altres factors (innovacions tecnològiques des del foc i els metalls fins als mitjans de transport i les armes) van fer que l'home deixés de ser caçador i nòmada per aprendre els secrets de l'agricultura i transformar-se en un ésser sedentari. Van aparèixer, doncs, les aldees estables, es van desenvolupar recursos defensius, la qual cosa va obrir el pas per les primeres ciutats i, més tard, les civilitzacions, amb tot el que elles impliquen: la formació de classes, jerarquies, estructures administratives, etc. El llogaret tribal es caracteritza perquè serà la paraula oral l'únic mitjà de comunicació de què disposava l'home.
La paraula oral com a mitjà de comunicació estimulava l'oïda abans que la vista, involucrant sensorial i emocionalment a l'oient i integrant així al grup de pertinença (el clan, la tribu). Al poble tribal, l'única possibilitat de transmetre experiències i acumular era fent-ho en un espai restringit que estava representat per la memòria del grup ja que encara no existien ni la història ni les escoles ni la burocràcia ... els homes estaven 'sensorialment' integrats.

L'home alfabètic-quirográfico: Aquesta era s'inicia amb la invenció de l'escriptura fins a la difusió de la impremta a Europa, per tant, aquesta etapa s'estendria al llarg d'uns 3.500 anys. Durant aquest període apareixen nombroses 'extensions de l'home' en el camp de les màquines i eines. Però apareixerà també l'escriptura alfabètica que pot ser considerada el primer mitjà capaç de recollir, conservar i transmetre les experiències humanes, reduint la funció mnemònica dels individus, el pes dogmàtic dels proverbis i fins i tot l'autoritat dels ancians, que fins aleshores eren els dipositaris de la història i la tradició, carregant amb la funció de transmetre-les a les elits administratives religioses i fiscals.
L'alfabet es concreta en una perspectiva sensorial-visual i té una clara funció analític-lineal, en efecte la linealitat és una característica predominant de la vista si se la compara amb altres sentits com l'oïda, el gust i el tacte.
McLuhan dirà que això deriva en una dissociació entre la sensibilitat interior de l'home alfabetitzat. McLuhan veurà, a més, que la dissolució de la família i el clan cap a societats més obertes és una conseqüència mediata de l'alfabetització, en el sentit que aquesta possibilita l'homogeneïtzació entre les cultures, la uniformitat dels individus davant les lleis escrites i, particularment , la revolució que l'escriptura va generar en el pensament grec que va marcar el pas del 'salvatge' cap a la filosofia i la ciència

Educació i mitjans de comunicació de masses

El desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions, que són: la comunicació,  la cultura i l’educació, però és important que les tres funcions estiguin al mateix nivell.
La informació passa a ser coneixement, si hi ha molta formació.
La hominització es desglossa en comunicació, educació, i cultura. I es pot permetre arribar a la saviesa a través de la informació, de la formació i el coneixement.
La formació permet als ciutadans convertir la informació, la multitud d'informació en coneixements, és a dir, podem identificar, comprendre, analitzar i sintetitzar. Aquells ciutadans que desenvolupen una cultura personal, són aquells desenvolupen una vida plena de sentit.
Per exemple quan utilitzem mitjans de comunicació de masses si tens una bona formació i coneixements, pots observar-ho i analitzar-ho des de un punt de vista crític en el que no et creuràs tot el que et diguin per la televisió o per la ràdio sinó que tindràs un pensament més crític envers les coses i situacions.

Construccionisme amb ordinador

Seymour Papert (1928)
és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo en 1968. És considerat com destacat científic computacional, matemàtic i educador. El 1949 va obtenir un batxillerat de la Universitat de Witwatersrand i un doctorat en matemàtiques en 1952. 
El 1959 va obtenir el seu segon doctorat de matemàtiques a la Universitat de Cambridge
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963.

El 1963 va ser convidat a unir-se a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on en unió de Marvin Minsky va fundar l'Institut d’Intel·ligència Artificial.

  • Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge anomenat Construccionisme.

  • Aplica la teoria de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics. Per a això, va construir un robot anomenat la "tortuga de Logo" que permetia als alumnes resoldre problemes.

  • Va treballar amb Piaget en 1960 i se li sol considerar com un dels seus més destacats deixebles. S'explica que en una ocasió Piaget va dir que ningú entenia les seves idees tan bé com Papert.

  • Va crear el "Epistemology & Learning Research Group" ("Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i la Epistemologia") a l'Institut Tecnològic de Massachusetts(MIT)
    Col.labora amb LEGO en un producte programable en Logo.


Construir l'aprenentatge personal, no acumular dades

1 intererès     -    2 rendiment      -   3 nivell           -          4 creativitat
   personal            personal          d’aprenentatge          d’aprenentatge

funcionalitat            eficiència                eficàcia                  optimització
motivació                exigència                esforç                    entusiasme        



Tema 6. Critiques al model escolar dominant

societats occidentals
1960-1980

Neil Sloane James Alexander (1939)

 És un britànic-nord-americà matemàtic.
 Les seves contribucions més importants estan en els camps de la combinatòria, codis correctors d'errors, i l'embalatge esfera. Sloane és més conegut per ser el creador i mantenidor de l'enciclopèdia en línia de Integer Sequence.
Va estudiar a la Universitat de Cornell en Nick DeClaris, Frank Rosenblatt, Jelinek Federico i Wolfgang Heinrich Johannes Fuchs, rebent el seu doctorat l'any 1967.  La seva tesi doctoral es va titular La longitud dels temps de cicle en l'atzar xarxes neuronals. 
Ell és un guanyador del Premi Chauvenet.
A més de les matemàtiques, que estima l'escalada en roca i és autor de dues guies d'escalada en roca a Nova Jersey.un altre.

  • Llibertat total, llevat de impedir la llibertat de l’altre.
  • Sense coaccions, llibertat d'acció. Pedagogia antiautoritària.
  • Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivencia (Lane), sexualitat (Reich)
  • Exclosa la religió
  • Decisions democràtiques en assemblea. 
  • Defensor del poble. Tribunal.

Carl Ransom Rogers (1902- 1987)
influent psicòleg en la història nord-americana, qui al costat de Abraham Maslow arribaria a fundar l'enfocament humanista en psicologia.
Va ser partícip i gestor instrumental en el desenvolupament de la teràpia no directiva, també coneguda com Teràpia centrada en el client, que reanomenà com Teràpia centrada en la persona. Aquesta interessant teoria és coneguda per les seves sigles en anglès PCA "Person-Centered Approach" o enfocament centrat en la persona. Les seves teories abasten no només les interaccions entre el terapeuta i el client, sinó que també s'apliquen a totes les interrelacions humanes. La teràpia rogeriana contrasta amb les perspectives psicològiques freudianes i les socials d'Alfred Adler i d'Albert Bandura, per l'ús preferent de l'empatia per aconseguir el procés de comunicació entre el client i el terapeuta o, per extensió, entre un ésser humà i un altre.

M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965
  • perspectiva sociopolítica 
Projecte Educatiu: quim som? què volem?
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir
“La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la família en el sector de la sociabilidad. Al proponer, como únicos modelos de ralcions sociales, la relación de autoridad, o la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven”. (LEDE: 210)










F. Oury, A Vàsquez, 1967 
  • orientació psicoterapèutica 
Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció
Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa

Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos. (HPSXX: 224)

La desescolarització. La mort de l'escola
M. MacLuhan: El aula sin muros, 1964
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura
L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969 

Ivan Illich: La sociedad desescolarizada, 1971
La rigidesa de l'escola és inoperant. recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).
El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció.
Defensa que es tenia que suprimir les escoles i donar una renda a les famílies per invertir en l’educació de la manera que vulguin.

Everett Reimer: La escuela ha muerto, 1974
L'escola actual atempta contra al salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.
Paul Goodman:  La desescolarización obligatoria. 1973
Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.

L'escola: aparell de reproducció social
 P. Bourdieu i J.C. Passeron: La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.
El treball pedagògic (TP), inculcació,  produeix un habituspropi de la classe social que es mourà en el seu campus.

Ch. Baudelot i B. Establet: La escuela capitalista en Francia, 1971.  És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.
L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat . La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)
Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior

L'educació  personalitzadora
 Emmanuel Munier: Manifeste du service du personnalisme, 1936
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)
Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el dsenvolupa- ment creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana ésdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar locs rellevants a la societat

Paulo Freire: La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
                        Pedagogia del oprimido, 1970.
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.
Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador.
Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària)
Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua.
La consciència crítica  i  el diàleg per transformar el món.

Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs.
L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand.
L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica

Pedagogia crítica
 Henry Giroux
Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Els estudis culturals.

Michael Apple: Ideology and curriculum.
El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.

Basil Berstein: constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.
Tema 5. Metodologia sistèmica i tecnificació de l'educació

Teoria General de Sistemes
Cibernètica

Instrucció programada
Taxonomies


Ludwig von Bertalanffy (1901-1972)
Va ser un biòleg i filòsof austríac, reconegut fonamentalment per la seva teoria de sistemes.
La Teoria General de Sistemes va ser, en origen una concepció totalitzadora de la biologia (anomenada "organicista"), sota la qual es conceptualitzava l'organisme com un sistema obert, en constant intercanvi amb altres sistemes circumdants per mitjà de complexes interaccions. Aquesta concepció dins d'una Teoria General de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General dels Sistemes. 
Bertalanffy va llegir un primer esbós de la seva teoria en un seminari de Charles Morris a la Universitat de Chicago el 1937, per desenvolupar progressivament en diferents conferències dictades a Viena. La publicació sistemàtica de les seves idees es va haver de posposar a causa del final de la Segona Guerra Mundial, però va acabar cristalizando amb la publicació, el 1969 del seu llibre titulat, precisament Teoria General de Sistemes.
 Von Bertalanffy va utilitzar els principis allí exposats per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incloent una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.

Norbert Wiener (1894 -1964)
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgapSqQaz9PxymIxQVDAVRlw_cQNyuO3QedQafeYN7Wz4-RCVjKNe_glNlbPAr6s2i0gSUR2xPO1WRJTsYlmWsxJuuxzIWWPxeSr_D14wowdjwbkw9cItN0rkI7Yk5gziRqiWAPhZ01-XKN/s200/Norbert.jpgés un dels científics més brillants i influents del segle XX. És el pare indiscutible de la cibernètica, i, com a tal, un dels pares de la informàtica o computació.
Del seu treball d'estratègia militar va néixer la idea de la Teoria del control i la comunicació que ell anomenà cibernètica, del greg kibernos, timó (d'una nau) i kibernetikos, timoner. De fet, el terme sorgí d'un fenomen que ell estudià força: En els antics vaixells de vapor, i encara avui en els més modestos, al timó, la pala que va sota la superfície de l'aigua i que determina la direcció del vaixell, hi ha dues vàlvules de vapor que, quan el moviment de les aigües el desplacen, obren una d'aquestes vàlvules, la seva pressió disminueix, i el timó torna a la seva posició inicial i correcte. D'aquests mecanismes, força corrents a una munió d'estris autorreglats, a la seva època, féu un estudi innovador, i va anomenar aquest artefacte feedback, "retroalimentació". És a dir l'enginy "s'assabenta" que ha estat alterat i ho corregeix de manera automàtica.
Va trobar el símil en algunes conductes humanes. El clonus, és a dir la vibració inesperada d'algun muscle del cos durant una estona, és, va establir, una reacció absolutament equivalent a la del timó. Per acabar-ho de corroborar, es desplaçà la Ciutat de Mèxic, on vivia i treballava l'insigne Dr. Arturo Rosembluth, neuròleg de fama mundial, que treballava a l'Instituto Nacional de Cardiología. Vingué moltes vegades a Mèxic, enamorat del país i de la seva gent, i també, com de pas, per trobar-se amb en Rosenbluth. Fou el científic mexicà qui li parlà d'un tipus de sífilis que afectava el sistema neurològic. Quan el malalt volia agafar un objecte sobre la taula, la seva mà començava a oscil·lar, primer poc a poc i després més ràpid, amb frenètics i amples moviments a dreta i a esquerra.
Wierner es va adonar que els moviments dels humans també treballaven amb feedback'. No hi va haver ja cap dubte, tots els sistemes, mecànics vius i socials, únicament funcionen de manera estable quan el feedback compleix de manera eficient la seva funció. Havien nascut la cibernètica, la robòtica i, en bona mesura, la informàtica.
Establí dues classes de feedback. El "positiu", quan una alteració petita és augmentada, i el "negatiu", quan la acció inicial es contrarestada. L'exemple clàssic és el de frenar un automòbil, amb feedback "positiu", doncs d’inèrcia fa que, en principi, el conductor freni més, i el de accelerar-lo, amb feedback "negatiu", doncs en aquest cas la inèrcia cap enrere el fa prémer menys l'accelerador. La estabilitat dels sistemes es garantida, en la majoria dels casos, pel feedback "negatiu".
Quan una persona està dreta i quieta, és gràcies a milers de petites correccions, de feedback negatiu, per segon. Una estàtua equivalent i sense suports, per exemple, cauria de seguida.

Claude Elwood Shannon (1916- 2001)
va ser un enginyer electrònic i un matemàtic estadunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació.
Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: SÍ, sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat 

optimització del sistema:  equilibri dinàmic... homeostasi orgànica, feedbefore (anticipació, projecció) ... feedback (revisió, ajustament)
La Teoria de la informació és una branca de la teoria matemàtica de la probabilitat i la estadística que estudia la informació i tot el relacionat amb aquesta, és a dir els canals, la compressió de dades, la criptografia i d'altres temes relacionats.
Aquesta branca fou iniciada per Claude E. Shannon a través de l'article "Una teoria matemàtica de la comunicació" presentat a les Bell System Technical Journal del 1948 i ens permet valorar la capacitat de transmetre informació per un canal de comunicació d'acord amb el seu ample de banda i la seva relació senyal a soroll.
La informació es tractada doncs com una magnitud física i per a caracteritzar la informació que transmet una seqüència de símbols s'usa un concepte anomenat entropia. Normalment considerem els canals no ideals però és habitual idealitzar les no linealitats per tal de poder estudiar la màxima quantitat d'informació útil que es pot arribar a enviar a través d'un cert canal.
La idea bàsica d'aquesta teoria es que la informació transmesa a través de qualsevol mitjà (telèfon, telègraf, televisió, etc) ho es amb la ajuda d'un determinat canal (línia telefònica o telegràfica, ondes hertzianes) i amb un codi particular. Els estudis d'aquesta teoria es divideixen en tres grans sectors:
§                     Estudi de la informació o quantitat d'informació
§                     Estudi de les propietats dels canals de transmissió
§                     Estudi de les relacions entre la informació que es vol transmetre i el canal a partir del qual es vols transmetre


Ralph W. Tyler (1902-1994)
Va ser un educador nord-americà que va treballar en el camp de l'avaluació i l'avaluació. Va formar part o assessorat a diversos organismes que estableixen les directrius per a la utilització dels fons federals i va influir en la política subjacent de la Primària i Secundària de 1965. Tyler presidir el comitè que finalment va desenvolupar l'Avaluació Nacional del Progrés Educatiu (NAEP).

Quan va completar el seu treball amb l'estudi de vuit anys, Tyler formalitza els seus pensaments sobre la visualització, anàlisi i interpretació del pla d'estudis i programa d'ensenyament d'una institució educativa en els principis fonamentals de Currículum i Instrucció (1949). Aquest llibre va ser un best-seller i des de llavors ha estat reimprès en 36 edicions, la formació curricular i el disseny d'instrucció per al dia d'avui. El llibre estableix una estructura aparentment simple per al lliurament i avaluació de la instrucció que consta de quatre parts que es va conèixer com la Lògica de Tyler:

1.      Quins propòsits educatius de l'escola ha de tractar d'assolir? (Definició d'objectius d'aprenentatge apropiats.)

2.      Com es seleccionaran les experiències d'aprenentatge que puguin ser d'utilitat en la consecució d'aquests objectius? (Presentació d'experiències d'aprenentatge útil.)
3.      Com les experiències d'aprenentatge s'organitzarà per a l'ensenyament eficaç?(Organització de les experiències per maximitzar el seu efecte.)

4.      Com pot l'eficàcia de les experiències d'aprenentatge s'avalua? (Avaluació del procés i la revisió de les àrees que no van ser efectius.)


Instrucció Programada Skinner

Skinner aprova, que el material d’ensenyament s’ha de subdividir en fragments, el quals podran aportar un feedbak i un reforça per l’estudiant. Amb aquest procediment es dóna moltes oportunitats de respondre i de ser actiu al propi alumne.

  • No es fa prova, és a dir, la finalitat de aprendre no és examinar-te
     
  • Motivació per part del docent
        
  • Dificultat mínima. La proposta que realitzes amb l’alumne, al final de tot ha de sortir correctament, no hem de tornar enrere.
        
  • Skinner considerava que a través de la utilització de la màquina cada persona podia aprendre el seu propi ritme.


Benjamin S. Bloom (1913-1999)
 Va rebre títols de llicenciatura i mestratge de la Universitat Estatal de Pennsylvania el 1935 i un doctorat en l'educació de la Universitat de Chicago el març de 1942. Es va convertir en un membre del personal de la Junta d'Exàmens de la Universitat de Chicago el 1940 i va servir en aquesta capacitat fins a 1943, quan es va convertir en examinador universitari, càrrec que va ocupar fins 1959.   Ell va rebre el seu primer nomenament com a professor al departament d'educació a la Universitat de Chicago el 1944 i va ser nomenat finalment Charles H. Swift Servei Distingit professor allà el 1970. També es va exercir com a assessor d'educació als governs d'Israel, l'Índia, i molts altres països. 

Àmbit del coneixement 
Programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables:

coneixement     recordar, identificar, localitzar
comprensió       entendre, interpretar
aplicació            tècnica, saber fer, realitzar
anàlisi                descomposar el que eés complex en parts, elements
síntesi                reintegrar elements que formen part d'una estructura  
avaluació           inficadors clars per a comprovar l'aprenentatge

Introducció a Espanyaa:

finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970)
avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)
continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals- habituacions(1990)


David R. Krathwohl
ha servit a l'educació en una multitud d'opcions: ell era el director de l'Oficina d'Investigació Educativa en la Universitat Estatal de Michigan i va ser també un expresident de l'American Educational Research Association, on es va exercir en múltiples capacitats, com a membre de la investigació del comitè d'assessorament de l'Oficina d'Investigació de la USOE i com a president regional de la junta directiva d'homes de confiança de L’Institut d'Educació de la Regió Oriental. Mentre estudiava amb Benajamin Bloom, coautor de la taxonomia d'objectius educatius, (també coneguda com la taxonomia de Bloom) una publicació crítica sobre l'educació i també ha editat, autor i coautor de diversos llibres en matèria d'educació.
Va rebre el Hannah Hammond Professor Emèrit d'Educació en la Syracuse University i ha realitzat importants contribucions al camp de la psicologia educativa.

 àmbit de l'afectivitat

 recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva
 resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
 valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament
 organització: conceptualització, organització sistema de valors
 caracterització conjunt e valors : perspectiva generalitzada, caracterització. 



La formació tecnològica dels mestres

  • pensament sistèmic
  • precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
  • programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
  • finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
  • avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
  • avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre