Opinions...

A la societat del Segle XXI en què vivim, es necessària una consciència social davant els mitjans de comunicació, una alfabetització mediàtica de la societat que doti a la ciutadania d’una mirada crítica davant les pantalles.

Durant tres dies, les Jornades Educar la Mirada volen reflexionar sobre la necessitat d’una Educació en Comunicació universal per a tot l’alumnat, que eduqui en les eines, en els llenguatges i –sobretot- en l’anàlisi dels continguts mediàtics.

Des d’AulaMèdia volem oferir al professorat materials didàctics per concretar i implementar aquesta reflexió en l’àmbit de la Comunicació Audiovisual. En aquest sentit es presentaran els materials “Per una ciutadania crítica” i el “DVD La Publicitat”, de la col·lecció “Darrere la Pantalla”.

Durant les Jornades també es projectaran produccions escolars audiovisuals, una mostra d’allò que es fa a les aules en el camp de l’expressió i la creació audiovisual.

Cal saber mirar, expressar-se audiovisualment i analitzar els mitjans. Cal “Educar la Mirada”.

EDUCACIÓ I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES (Mediació educadora)

Els procés mistificador de la comunicació de masses: es basa en la percepció, sensació i expressió. El raonament s’ha de criticar però amb experiència i comprensió. La finalitat de l’educació és aconseguir el màxim de desenvolupament personal i social, no pas la nota que s’obtingui, sinó la cultura i el coneixement.

Célestin Freinet et Élise

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiquesobservant els mitjans i usos culturals:

text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar,fotografia i cinema, ràdio i electròfon,

màquines d’instrucció,pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball,fitxers de treball individual.

Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet...

Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments dificils (dues guerres).

Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicació no canvien el model escolar

El model escolar es canvia amb pedagogia

fonamentada en el coneixement de l'infant o jove
amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat
que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).
basat en estimular el gust pel coneixement i enenfortir la voluntat.

Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:

École populaire de Vence(Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...

Escola l'Horitzó(Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....)

éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.

Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, àudiovisuals, vídeo, ordinador, partocipació en tècniques i serveis...

2011-01-23T21:37:00.002+01:00

TEMA 13 Centres amb sistema pedagògic propi

La institució escolar és una realització pedagògica:

bases científiques (neurociència,psicologia, sociologia), intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i organització comú (administració, economia, gestió de personal) en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

Cal que tinguem presents:

aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
marc de la política i legislació en una societat
necessitats generals dels ciutadans
necessitats particulars de grups socials o d'alumnes

Tot això ho hem vist en temes anteriors

Convé actualitzar lectures anteriors:

SISTEMA PEDAGÒGIC

SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Convé tenir un model mental clar:

Model explicatiu de l’aprenentage com a mediació cultural

Escola l'Horitzó: escola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.

Paràmetres generals imprescindibles:

- Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.

- La retroalimentació de cada nen.

- Procés maduratiu al llarg de la seva vida.

- El seu entorn familiar i social.

- El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.

- Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

Escola Súnion: pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, audiovisuals, vídeo, ordinador, participació en tècniques i serveis...

El grup natural és l’equip d’uns vuit companys format per la lliure afinitat dels seus membres, que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar.

La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:

- l’activitat: l’aprenentatge ha de ser actiu, és a dir, l’alumne/a ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges.

- la motivació i recursos: des d’un clima de confiança, cal partir dels coneixements de l’alumne/a per ampliar-los progressivament de forma motivadora, emprant els recursos humans i tecnològics més adequats.

- l’aprenentatge entre els alumnes: els alumnes no només aprenen dels adults sinó també dels iguals. Per això, el treball en grup i les tasques cooperatives no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen, d’una altra manera, l’aprenentatge.

Escola El Martinet: organització per ambients de treball i comunitat.

Institut-Escola Jacint Verdaguer:

Objectius generals:

- Desenvolupar el pensament, el raonament i la lògica.

- Desenvolupar estratègies mentals per solventar diferents tipus de situacions i càlculs.

- Potenciar l’autoestima de l’alumne i la cohesió de grup.

- Potenciar l’investigació científica, l’observació, la manipulació, donar respostes als seus dubtes, a les seves inquietuds.

- Desenvolupar la capacitat de selecció de la informació, la seva classificació i la interpretació.

- Potenciar el treball en grup, la discussió, la col3laboració i l’exposició del treball.

- Estimar la lectura, la seva comprensió, el gaudir de les diferents situacions plantejades, proposar-ne de dones, imaginar.

- Conèixer el seu entorn m,és proper i participar-hi de manera activa, tot entenent el seu funcionament.

- Crear consciència de les diferents realitats socials al món i de les diferents problemàtiques, ja siguin de caire socials com mediambientals.

Institut de Sils:

L'institut de Sils és la concreció d'un projecte pedagògic planificat a partir d'unes premisses ideològiques i que es posicionen clarament a favor del treball autònom, cooperatiu, integral i del tractament de la diversitat en grups heterogenis.

Ideari:

- Cal atendre els alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni.

- Educació obligatòria com a una formació general per als futurs ciutadans, els quals tendeixin a aprendre de forma autònoma i tendeixin igualment a desenvolupar les capacitats de ser conscients, responsables i creadors respecte a la seva dimensió física, emocional i racional i, tendeixin encara a desenvolupar la col·laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.

- La forma didàcticament més eficaç i humanament més gratificant de complir amb aquests objectius és fer-ho en una comunitat d'aprenentatges amb la diversitat natural que té la població.

- L'objectiu de l'educació obligatòria és que l'alumne aprengui tant com pugui a partir d'allò que sap.

Institut Gabriel Ferrater:

Part de la salutació d’Immaculada Arias (Directora de l’IES Gabriel Ferrater)

“Voluntat prioritària, treballar amb un objectiu comú: aconseguir la millor preparació del jovent, en la vessant no només acadèmica, sinó també humana, orientada a una formació professional o universitària, i al mateix temps que esdevinguin ciutadans responsables, compromesos i tolerants amb les diferències de les quals el nostre país és un reflex.

Educar i formar els alumnes no vol dir planificar la tasca acadèmica amb un objectiu lúdic o divertit. Hem de ser conscients tots, professorat, alumnat i mares i pares, que aprendre exigeix un esforç personal important i implica superar una sèrie de dificultats que poden no ser divertides, però que formen part de la formació integral de la persona.

Cal comptar amb la participació de tota la comunitat educativa. Només amb una bona comunicació entre pares, alumnat i professorat es podrà aconseguir l’objectiu comú, desitjat per tots”.

Fundació Collserola:

La FUNDACIÓ COLLSEROLA es va constituir per a la creació i sosteniment de centres educatius de qualitat, amb independència de qualsevol grup polític o ideològic, compromeses amb els principis de pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social.

Projecte Educatiu:

- Indispensable: acceptació i el reconeixement de la diversitat. Afavorir el pluralisme intern i fomentem la tolerància i el respecte com a actituds vitals dels alumnes.

- Un dels principals objectius: la formació integral com a persones. Afavorir el seu procés maduratiu i d'autonomia.

- Relació molt estreta entre els professors i les famílies.

- El projecte educatiu està enfocat cap als estudis universitaris.

- Ensenyament i educació són un compost indestriable. Ser conscients que, per aconseguir-ne el lligam cal afecte, fonamentat en el respecte, l'ordre i l'establiment d'unes bones relacions de convivència.

- L'atenció individualitzada, tractament especial que atengui les seves necessitats.

Escola Thau:

Projecte educatiu:

Quatre principis que són la base dels seus continguts i les seves activitats:

- L’educació en els valors de l’humanisme cristià

- L’alumne com a centre d’interès de tots els processos d’aprenentatge i coneixement

- El català com a llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia

- Obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat

L'escola pretén formar persones autònomes, altruistes, creatives i coneixedores de les seves pròpies possibilitats. Participatives, solidàries, que s’estimin la pau i que se sentin identificades amb la llengua, la cultura, els costums i les aspiracions del país on viuen, Catalunya. Persones alhora rigoroses i exigents en el treball, obertes als avenços i amb afany constant de renovació i d’obertura.

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d´Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d´igualtat amb un objetiu compartit: l´aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Projecte Educatiu Institucional o Projecte Educatiu de Centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:

1 Anàlisi de context: On som?

2 Trets d'identitat : Qui som?

3 Finalitats i grans objectius: Què pretenem?

4 Estructura organitzativa: Com ens organitzem?

5 Funcionament efectiu: Com en va?

Programa Aprender en casa

Lo apoya el Gobierno de Argentina

Se acepta en los USA, en France

En España se identifica educación obligatoria con escolarización obligatoria. La Fiscalía persigue los casos de niños no escolarizados... pero cada vez parece más difícil.

En la red encontraréis muchos documentos. Reseñad distintas razones que mueven a los pdres a educar a los hijos en casa

2011-01-23T21:17:00.002+01:00

TEMA 12 Pedagogia com a sistema. Educació Comunicativa

La Pedagogia és un conjunt de sabers que s'ocupen de l'educació com un fenomen típicament social i específicament humà. És, per tant, una ciència de caràcter psicosocial que té per objecte l'estudi de l'educació amb la finalitat de conèixer-la i perfeccionar-la. També és una ciència de caràcter normatiu perquè no es dedica a descriure el fenomen educacional sinó a establir les pautes o normes que hem de seguir per a dur a bon terme aquest fenomen.

Pedagogia també es refereix al correcte ús d'estratègies d'ensenyament (vegi's teoria instruccional). Per exemple, el brasiler Paulo Freire, un dels educadors més significatius del segle XX, es refereix al seu mètode d'ensenyament per a adults com "pedagogia crítica".

Renovació pedagògica, ajustar l'acció als alumnes

Ordenació educativa, regulació administrativa

Innovacions educatives, canvis necessaris

Estem en una societat de comunicació de masses, de mitjans i continguts. El que importa són els continguts. “El mitjà és el missatge” Galaxia Guttenberg de Mcluhan.

A dins l’escola, el professor planifica la seva classe i ho pot fer seguint el currículum que proporciona la Generalitat però cal tenir en compte els alumnes, les aptituds i els interessos. El professor processa la informació de la societat en que vivim, que determina el seu comportament. Tenint en compte el processament que ha fet de la informació. L’alumne fa el mateix, aquesta informació influeix. Si aquesta informació la incorporo correctament en l’alumne, transformaré la seva visió de l’exterior.

Les interaccions són sempre bidireccionals.

El que cal és pensar i contribuir.

El dos motors del sistema: persones

- Mestre/a (docent): una unitat psicofísica i sociocultural. Adult equilibrat: raó-pensament, emoció-sentiment. Raó: construint pensament. Emoció: que es transforma en sentiments.

- Alumne/a (dicent): una unitat psicofísica i sociocultural. Menor en procés de construcció personal, de la persona. Estabilitat-desestabilitat. Wallon i Piaget feien estadis d’estabilitat i desestabilitat. Ritme de positiu i negatiu. Equilibrar emocions i raó.

Educació emocional: dirigit als professors. A l’escola no s’hi va només a aprendre coneixement. La voluntat d’entendre. Catecisme, les principals facultats específiques humanes són: memòria, enteniment i voluntat. La voluntat d’aprendre està en minoria. Cal educar la voluntat dels alumnes.

Pràctica reflexiva: el que fem els professors. Avui no s’és mestres, som part d’un equip de mestres. En equip humà de professionals.

Educació Comunicativa:

És l’escola de la societat de masses telecomunicada (Tesi Martí Teixidó). Educació o l’escola activa de 1900 de Ferrière a partir dels continguts i mitjans de comunicació de masses.

És l’escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 dels 30 punts de Ferrière, però reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses.

Freinet va fer l’Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966). Feia servir tots els mitjans MAQUINARI de seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.

Avui: Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells). Continguts de Comunicació de masses (transmissió, inculcació). Moda, novetat, noves tendències, consum, consumisme. Del consum no ens escapem, som societat de consum.

Corresposabilitat educativa

Com tots sabem en es infants influeixen un munt d'agents de socialització desde famílies, escola, grup d'iguals... per aizò diàriament entrem en el paper d'educadors ja que eduquem en tot moment i ens eduquen d'igual manera.

Un dels grans agents de socialització actualment són els mitjans de comunicació.

La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu

Els mitjans de comunicació què?

Falta un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA

Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromesos en l'educació de la infància

La Ciutat educadora

2011-01-23T20:51:00.002+01:00

TEMA 11 Escola inclusiva. Pedagogia terapèutica

Què és?

L'educació inclusiva és aquella que té com a objectiu integrar l'alumnat propi de l'educació especial en grups ordinaris, de manera que es produeixin classes heterogènies. Pot ser total o parcial (els alumnes tenen reforços específics o centres complementaris). Pot significar modificacions en el currículum o mitjans suplementaris (educadors, eines d'accés al coneixement, infraestructures adaptades) per tal d'integrar correctament aquests infants i joves en l'educació formal.

El procés d'adaptació de cada persona sol estar supervisat per un consell específic o un psicopedagog i s'emmarca dins les accions generals d'atenció a la diversitat de qualsevol escola.

Quan parlem d’una escola per a tothom ens referim a una escola inclusiva, que no exclou ningú.

Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes diferents:

Alumnes diferents, malgrat siguin molt “diferents”. Junts, no només en un mateix centre, sinó també en una mateixa aula.

Atenció a la diversitat

altes capacitats
discapacitat
debilitat
alteracions de conducta

Educació Especial

Necessitats Educatives Especials (NEE)

Centres d'EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE)

Pedagogia terapèutica

Una pedagogia amb molt deconeixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'esser d'aquesta espcialització.

Per a què la inclusió?

Aprendre junts alumnes diferents és just

La inclusió, una qüestió de justícia. Les raons a favor de la inclusió són fonamentalment ètiques. La inclusió escolar –com la inclusió social- és un valor

Aprendre junts alumnes diferents és necessari, per a tothom

• Per als alumnes amb discapacitats i d’altres dificultats (atenció, comportament...).

• Per als alumnes més corrents.

• Per a la societat en general (per a la comunitat de la qual uns i altres formen part).

Si aconseguim que aprenguin junts, aconseguim quelcom encara més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts, que poden viure junts –que poden CONVIURE-, malgrat les seves diferències.

Aprendre junts alumnes diferents és possible

• Difícil, però possible.

• L’educació inclusiva com a repte: És normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir grups homogenis (per reduir o per “anul·lar” les diferències), és més lògic preocupar-nos per com podem gestionar l’heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, malgrat siguin diferents.

Si aprendre junts alumnes diferents és just i és necessari, també HA DE SER POSSIBLE!

“Un món que disposa dels recursos econòmics i tecnològics que permeten la

comunicació global instantània, així com dur persones a l’espai, difícilment

pot dir que és impossible educar tots els seus nens”

S. Hegarty: Educación de niños y jóvenes con discapacidades. Principios y prácticas.

Publicaciones de la UNESCO, 1994.

Ensenyament plurilingüe:

Lec/2009

Article 14

Projecte lingüístic

Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.

El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:

a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.

b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.

c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.

d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.

e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

Serveis de llengües

Proporciona materials i programes d'enriquiment lingüístic

Escolarització de fills de treballadors migrants

Alumnat nouvingut

Amb l'arribada d’un nombre important d’alumnat nouvingut, ha provocat un canvi important en la vida quotidiana dels nostres centres educatius i ha suposat un repte per a tota la comunitat educativa.

L’acollida d’aquest alumnat, que ha de ser un dels primers objectius del centre educatiu, ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.

Aules d' acollida

S'ha de potenciar l’ús del català en un marc plurilingüe, l’educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participin de la dinàmica social i cultural de la població o del barri on estan situats per promoure continuïtats i coherències educatives;

- que siguin centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;

- que atenguin tot l’alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;

- que siguin inclusius, que promoguin els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s’hi trobi bé;

- que facin possible la igualtat d’oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.

Plans Educatius d'Entorn

L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

Integral: per abastar tots els aspectes de la persona.

Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital.

Arrelada: per tenir uns referents compartits.

Cohesionadora: per promoure la integració social.

Inclusiva: per incloure a tothom.

En xarxa: per ser-ne tots corresponsables.

Títol II. Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya (articles 9-18)

ARTICLE 9. RÈGIM LINGÜÍSTIC

1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis que estableix aquest títol i per les disposicions reglamentàries de desplegament dictades pel Govern de la Generalitat.
2. Correspon al Govern, d'acord amb l'article 53, determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.

ARTICLE 10. DRET I DEURE DE CONÈIXER LES LLENGÜES OFICIALS

Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l'ensenyament d'idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l'ensenyament i l'àmbit professional respectius.
El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l'exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d'acord amb el que estableix l'article 6.2 de l'Estatut, una oferta suficient d'ensenyament del català.

ARTICLE 11. EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR I D'APRENENTATGE

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.
Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera, i sens perjudici del que estableixen els articles 12 i 14.
Els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.
En el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, les mares, els pares o els tutors dels alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, i d'acord amb el procediment que estableixi el Departament, que llurs fills hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

ARTICLE 12. LLENGÜES ESTRANGERES

Els currículums aprovats pel Govern han d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència per a l'aprenentatge, l'ensenyament i l'avaluació de les llengües.
El projecte lingüístic ha de determinar, d'acord amb les prescripcions del Departament, quina llengua estrangera s'imparteix com a primera llengua estrangera i quina, o quines, com a segona.
3. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

ARTICLE 13. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT, DELS PROFESSIONALS D'ATENCIÓ EDUCATIVA I DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

Els mestres i els professors de tots els centres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar, en la forma que es determini per reglament, el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.
El Departament ha d'adoptar les mesures necessàries per a actualitzar la competència lingüística del professorat i ha de promoure la creació i la utilització d'eines didàctiques que facilitin l'ensenyament del català i en català.
Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis dels centres educatius han de conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un ús adequat en l'exercici de les funcions corresponents. El Departament ha d'establir els mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del personal no docent de l'Administració educativa.

ARTICLE 14. PROJECTE LINGÜÍSTIC

Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d'elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
El projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas els següents:
- a) El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
- b) El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà.
- c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
- d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
- e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes.

ARTICLE 15. PROGRAMES D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.

ARTICLE 16. EL CATALÀ, LLENGUA OFICIAL DE L'ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA A CATALUNYA

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'Administració educativa.
L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.
Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.
Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.
Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

ARTICLE 17. RÈGIM LINGÜÍSTIC ALS CENTRES EDUCATIUS DE L'ARAN

L'occità, denominat aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori, d'acord amb l'article 6.5 de l'Estatut, i com a tal és la llengua vehicular i d'aprenentatge habitual als centres educatius de l'Aran.
Totes les referències que fa aquest títol al català com a llengua pròpia de l'ensenyament a Catalunya, s'estenen a l'occità per als centres educatius de l'Aran.
Els projectes lingüístics dels centres educatius de l'Aran han de garantir, així mateix, una presència adequada del català i que els alumnes adquireixin el ple domini del català i del castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori.
Les referències a la competència lingüística del professorat i altre personal dels centres educatius de l'Aran s'estenen a l'occità.
Les disposicions d'aquest títol relatives a programes d'immersió lingüística, a l'atenció lingüística individualitzada i a la llengua de l'Administració educativa s'han d'adaptar a l'Aran a la condició de llengua pròpia de l'Aran i oficial a Catalunya que l'Estatut atribueix a l'occità.

ARTICLE 18. ÚS I FOMENT DEL CATALÀ

Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i en els centres educatius privats sostinguts amb fons públics el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió en les activitats de projecció externa.
Per tal d'aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en l'ensenyament i l'ús del català, els centres educatius públics i els centres educatius privats sostinguts amb fons públics han de coordinar llurs actuacions amb les institucions i les entitats de l'entorn.
El Govern ha de promoure i donar suport a centres educatius a l'exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la cultura i la llengua catalanes i ha de contribuir a sostenir-los, especialment en els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.
Amb la finalitat de promoure els centres educatius a què es refereix l'apartat 3, el Govern pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions i entitats dels territoris i països on es trobin aquests centres i, si escau, pot proposar a l'Estat la subscripció de convenis en aquesta matèria.

2011-01-15T19:37:00.001+01:00

TEMA 9 Política i legislació de l'educació. Pacte social per a l'educació

ESCOLA: Institució com a establiment, no es l’edifici si nó la relació de mestres-alumnes.

QUALITAT: Concepte abstracte (cadascú té la seva idea respecte aquest tema, totes són vàlides).

TEMA 10 Centres educatius: direcció, avaluació i supervisió

LOE: Sistema escolar.

LEC: Sistema educatiu.

Sistema educatiu:

Carta de compromís educatiu

Educació lleure (ajuda i contribueix en l'educació)

Comencen a ser sistemes educatius molts models a través de la televisió.

Autonomia de centres

Responsiveness: Prendre decisió amb responsabilitat

Accountability: Rendiment de comptes.

Quatre àmbits d'autonomia:

Pedàgogic (LEC 97): impulsar l’autonomia pedagògica.
Organitzatiu (LEC 98): millorar l’organització del centre ( fer horaris diferents … ) Article 98
De gestió de recursos humans (LEC 99)
De materias (LEC 99)

Desenvolupa l'autonomia de centres el D102/2010,

AVALUACIÓ EDUCATIVA: sistema de valoracions

Hem de partir de l'avaluació de 'alumne. Interés, rendiment, nivell, creativitat.
Avaluar grup classe. Exempe: Veig que hi ha quatre que encara no tenen el mateix interés.
Ensenyament (que jo faig) i l'aprenentatge (dels alumnes)
Organització: Desdoblament de grups, horaris...
Equip professiona.

AVALUACIÓ DEL CENTRE

INTERNA: S'avaluen ells mateixos partint dels ítems anteriors.

EXTERNA TÉCNICA: inspectors, personal de fora, auditors...

SOCIAL: Els pares han de ser escoltats, encara que no sàpiguen que s'espera de l'aprenentatge.

Avaluació de sistemes

mostres indicadors estandarditzades qüestionaris

Patró és el model. S’ha determinar un marc d’anàlisi que serà a nivell de Macroanàlisis (a nivell de centre) o si va classe per classe, serà microanàlisis. Primer s’han de veure els inputs, les entrades (els alumnes). El sistema educatiu funciona amb unes entrades i unes sortides.

En Avaluació: analitzar, no els resultats, sinó els processos. Observar el centre desde l'organització o a nivell legislatiu. Altres nivells: pedagògic i d’espai econòmic.

Té com a objectiu ajudar a les organitzacions (empresarials o d'altres tipus) a conèixer-se millor a si mateixes i, en conseqüència, a millorar el seu funcionament.

En els processos donem un valor d’un 50%. Recursos: cal tenir diners i aliances. Gent que ens ajuda.

Avaluació de sistema. Consell Superior d'Avaluació CAT

DECRET 177/2010, de 23 de novembre, d'Agència Avaluació

Prova d'avaluació aprenentatges 6EP 2010

España

1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua

1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa

Catalunya

1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema

2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14

2010-12-11T18:18:00.001+01:00

TEMA 8 PENSAMENT CONTEMPORANI

PARADIGMES CIENTÍFICS: s’ha de veure amb clau evolutiva.

Racional- positivista: orientat als resultats físicament.

L'observador es situa com a objecte i la realitat és l'altre: realitat subjectiva.

ciència que observa els fenòmens de la natura.s’imposa amb la revolució van donar molt suport a l’avenç de la ciència i la química. Aquell que serveix per observar i comprovar físicament experimentalment.

Hermenèutica interpretatiu: model que pensa que no hi ha prou amb una visió objectiva de la realitat: “jo formo part de la societat subjectiva (realitat)”. Es interpretatiu perquè la realitat és subjectiva, i no es fàcil separar subjecte i objecte.
Model socio-crític: Es fonamenta als anys 30-40 a Frankfurt. Orientat al canvi social. Fan un pantejament d'anàlisi social, crític de canvi (orientat al canvi social) .
Emergent o experiencial transconscient: Nou paradigma. Va més enllà de la consciència, fa anàlisi de la vida.

POSTMODERNIDAD

El terme postmodernitat designa genèricament un ampli nombre de moviments artístics, culturals i filosòfics del segle XX definits en divers grau i manera per la seva oposició a (o superació al·legada de) la modernitat (concepte, aquest darrer, similar, però no idèntic, al d'Edat Contemporània). En aquesta accepció concreta de 'moviment postmodern' o 'ideologia postmoderna', a voltes la postmodernitat es designa també com a "postmodernisme", però aquest terme, com a designació d'aquest concepte, està mal format i és confusionari ¹

De la modernitat a la post modernitat.

Quan perdem les formes és un signe de postmodernitat “cada desig que tenim el podem aconseguir”. Típic de la postmodernitat, immediat (ingenuitat). En la modernitat ho deien els infants (molt infantil). “No es viu sense fe, la fe és coneixement”: Si tens confiança, tens coneixement. La fe no s'aplica a tot ja que hi ha el coneixement científic.

Neoliberalisme: al segle XIX, lligat al capitalisme, libertat de mercat, circulació.l paper de l'estat es redueix a garantir les llibertats individuals. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. Quant a les polítiques internacionals, el neoliberalisme a les relacions internacionals proposa l'obertura comercial per qualsevol mètode possible; l'obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.

L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a lasocietat o la humanitat. La moralitat de qualsevol acció o llei ve donada per la seva utilitat per a la societat.

De vegades, es resumeix l'utilitarisme a partir del principi d'utilitat com a "el màxim benestar per al màxim nombre de persones".

Ecologia: Reutilitzar, reciclar i reduir.
Sostenibilitat: manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguin capaços de satisfer les seves necessitats i expressar el seu potencial màxim en el present al mateix temps que es manté la biodiversitat i els ecosistemes naturals, i planejar i actuar per poder mantenir aquests ideals indefinidament. La sostenibilitat afecta a tots els nivells organitzatius, des del barri fins al planeta sencer. És necessaria.
Comunitarisme: oposició a determinats aspectes de l'individualisme i en defensa de fenòmens com la societat civil. No és necessàriament hostil al liberalisme, no obstant això, centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l'individu. Els comunitaristes creuen que a la comunitat no se li dóna la suficient importància en les teories liberals de la justícia.
Feminisme: conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

El feminisme d'arrel il·lustrada reclama gaudir dels mateixos drets i deures que gaudeix l'home.

Amb tot, actualment, també s'hi revisen els continguts del concepte de ciutadania en tant que està bastit sobre els paràmetres de l'androcentrisme.

Té conseqüències en l'educació les filosofies aquestes. Hem de deixar fer a l'infant. Per exemple: si fa un dibuix i dibuixa dos pares i a mare, doncs l'hem de deixar fer ja no existeix una família “norma” i única ja que hi ha famílies de molts tipus.

Persona i societat

Cosmovisió: Visió que tenim del cosmos. Comprensió del món, cadascú. La realitat que compte és la que experimento i conec.
Sentit de la vida: Tot el conjunt de com veig el món. Per què vaig nèixer? I on vaig quan moro? Pensament que té cadascú.

Efectes socials

Angoixa, autoajuda, superstició.
Religiositat: No s'ha mort. S'expressa amb l'esport, l'amor, veure el Barça... laïcitat: Respectar totes les religions que hi ha. Secularitat: Compementa la religió.
Consum- Consumisme: No sabem que fer, anem al centre comercial.

La llibertat és una abstracció. Es manifesta amb petites coses que vols fer. La decisió més liure que podràs fer és triar la persona de a teva vida.
La meva vida (és una tonteria parlar ja que la vida és totalitat) Tú formes part de a vida, abans que tú hi havia altre gent.

1 WWW. Wikipedia.org

2010-11-27T17:54:00.002+01:00

TEMA 7. ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL (part II)

Pedagogia narrativa. d'Homer a Tolstoi: Kieran Egan

Professor de ciències i d'educació

Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15, 1989

The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas (Paidós)Introduir les narracions en l'ensenyament de les ciències.

Kieran Egan critica els principis en què es basa la didàctica a l'escola primària, segons la qual els nens només aprenen si es procedeix del concret a l'abstracte, del conegut al desconegut, del senzill al complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica. Aquests plantejaments obliden les eines fonamentals de què disposen els nens per atribuir significats a la seva experiència i a la nova informació que reben: la imaginació i la fantasia.

Actualment la majoria dels autors, basant-se en observacions empíriques, afirmen que els nens aprenen a partir del que ja saben. Per tant, quan els nens arriben a l'escola, són capaços de produir imatges mentals i tenen aparellats uns coneixements abstractes potentíssims: bondat / maldat, valor / covardia, veritat / mentida, etc. Tant les imatges mentals com els coneixements abstractes permeten als nens comprendre Blancaneus, o fer que en la seva imaginació els animals parlin, tot i que saben per la seva experiència que això no és així.

Si sabem que l'anterior és cert, aleshores no podem afirmar rotundament que el nen aprèn del concret a l'abstracte. Per tant no podem dir que no s'ensenya Història als nens petits perquè aquests no tenen els coneixements abstractes necessaris per donar-li sentit. Els nens tenen les eines conceptuals necessàries per donar sentit a la història, per aprendre sobre el nostre passat, per entendre la lluita per la llibertat i contra la violència, etc. Els nens utilitzen aquests conceptes per aprendre sobre aspectes del món i de l'experiència.

Tres velles idees:socialització (Homer), veritat (Plató), Naturalisme (Rousseau)i una idea nova: recapitulació (Vigostski),

Kieran Egan pensa que són tres idees oposades o contradictòries.

Comprensió al llarg de la vida:

Somàtica: Donar de menjar.

mítica: Tot t'ho creus. El que et diguin els pares, mestres... època primària.

Romàntica: Un món perfecte, somies en que tot és bonic. Més o menys als 12, 13 anys.

Filosòfica: T'ho preguntes tot. Construcció de valors filosòfics.

Irònica: Exemple “els simpsons”: Irònica àcida

La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO

Appendre à être/Learning to be/Aprendre a ser, 1973

Revisió molt mesurada del passat de l'educació a escala Terra.

Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.

Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes(1973)

Humanisme científic i compromís social.

Cap a la ciutat educativa

Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l'Escola Activa i una prospectiva de l'Escola de la societat telecomunicada.

L'educació per a ser persones en una societat.

Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula

Es dóna més atenció a

tecnologia

que a la pedagogia.

Noves tecnologies

Vells mètodes d'ensenyar

El docent que no té cultura

tecnològica, que no és

usuari de TIC no fa TAC

En equipament tecnològic les escoles són les darreres

L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.

Hi ha massa interessos econòmics pel mig.

L'Educació Virtual emmarca l'utilització de les noves tecnologies,cap al desenvolupament de metodologies alternatives per a l'aprenentatge d'alumnes de poblacions especials que estan limitades per la seva
ubicació geogràfica, la qualitat de docència i el temps disponible.

Principis

L'educació virtual com l'educació del segle XXI, té els següents principis:L'acte educació,autoformació,desterritorrializació,descentració, la virtualització, la tecnologització, ja sociabilitat virtual.

Característiques

És oportú per a dades, textos, gràfics, so, veu i imatges mitjançant la programació periòdica de tele classes. És econòmic, perquè no és necessari desplaçar-sefins lapresència del docent o fins al centre educatiu.

És innovadorsegons la motivació interactiu de nous escenaris d'aprenentatge.

És motivador en l'aprenentatge, d'estar inclaustrat en quatre parets de l'aula. És actual, perquè permet conèixer les últimes novetats a través d'Internet i sistemes d'informació.

Aspectes Positius per als educands

• Pot adaptar l'estudi al seu horari personal.

•L'alumne té un paper actiu.

• Tots els alumnes tenen accés a l'ensenyament, perjudicats aquells que no poden anar periòdicament a classes per motius de treball, la distància ...

•Hi ha millora de la qualitat d'aprenentatge

•Estalvi de temps i diners. L'educand no ha de centrar-se al centre d'estudi.

•L'estudiant és protagonista i responsable del seu propi procés formatiu.

Aspectes Negatius

• L'accés desigual a la població

• Falles tècniques que poden interrompre les classes.

• Manca d'estandardització de les computadores i multimèdia.

• Manca de programes en quantitat i qualitat en llengua castellana, encara que hi hagi molts en llengua anglesa.

•Pot ser lenta i per tant desmotivadora.

• Es requereix un esforç de major responsabilitat i disciplina per part de l'estudiant.

• No tot es pot aprendre d'Internet.^¹

1 http://www.scribd.com/doc/3284103/USO-DE-LAS-TICS

2010-11-06T18:00:00.001+01:00

Tema 7. Alternatives en educació com a resposta al canvi social

en una societat tecnològica d'informació digital de masses i consum diversitat cultural i de sentit

Aldea global i mitjans de comunicació de masses

Marshall MacLuhan: "El mitjà és el missatge"

El aula sin muros, 1964.

No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu

La Galaxia Gutemberg, 1969.

La impremta va fer necessària la lectura. Les escoles es van crear per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...

L'aldea global 1979.

La informació no té fronteres.Al moment es rep una informacióa tot el planeta. També emocions.Altra cosa és el coneixement.

Història de la civilització. estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat

L’aldea tribal

És possible que la parla s'hagi iniciat fa uns 30.000 anys, però la comunicació escrita-alfabètica té tan sols uns quatre mil lennis d'antiguitat. El llogaret tribal és doncs un llogaret analfabeta i la seva durada a la terra hauria tingut l'extensió d'uns 26.000 anys.

Durant tot aquest temps, altres factors (innovacions tecnològiques des del foc i els metalls fins als mitjans de transport i les armes) van fer que l'home deixés de ser caçador i nòmada per aprendre els secrets de l'agricultura i transformar-se en un ésser sedentari. Van aparèixer, doncs, les aldees estables, es van desenvolupar recursos defensius, la qual cosa va obrir el pas per les primeres ciutats i, més tard, les civilitzacions, amb tot el que elles impliquen: la formació de classes, jerarquies, estructures administratives, etc. El llogaret tribal es caracteritza perquè serà la paraula oral l'únic mitjà de comunicació de què disposava l'home.
La paraula oral com a mitjà de comunicació estimulava l'oïda abans que la vista, involucrant sensorial i emocionalment a l'oient i integrant així al grup de pertinença (el clan, la tribu). Al poble tribal, l'única possibilitat de transmetre experiències i acumular era fent-ho en un espai restringit que estava representat per la memòria del grup ja que encara no existien ni la història ni les escoles ni la burocràcia ... els homes estaven 'sensorialment' integrats.

L'home alfabètic-quirográfico: Aquesta era s'inicia amb la invenció de l'escriptura fins a la difusió de la impremta a Europa, per tant, aquesta etapa s'estendria al llarg d'uns 3.500 anys. Durant aquest període apareixen nombroses 'extensions de l'home' en el camp de les màquines i eines. Però apareixerà també l'escriptura alfabètica que pot ser considerada el primer mitjà capaç de recollir, conservar i transmetre les experiències humanes, reduint la funció mnemònica dels individus, el pes dogmàtic dels proverbis i fins i tot l'autoritat dels ancians, que fins aleshores eren els dipositaris de la història i la tradició, carregant amb la funció de transmetre-les a les elits administratives religioses i fiscals.

L'alfabet es concreta en una perspectiva sensorial-visual i té una clara funció analític-lineal, en efecte la linealitat és una característica predominant de la vista si se la compara amb altres sentits com l'oïda, el gust i el tacte.

McLuhan dirà que això deriva en una dissociació entre la sensibilitat interior de l'home alfabetitzat. McLuhan veurà, a més, que la dissolució de la família i el clan cap a societats més obertes és una conseqüència mediata de l'alfabetització, en el sentit que aquesta possibilita l'homogeneïtzació entre les cultures, la uniformitat dels individus davant les lleis escrites i, particularment , la revolució que l'escriptura va generar en el pensament grec que va marcar el pas del 'salvatge' cap a la filosofia i la ciència

Educació i mitjans de comunicació de masses

El desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions, que són: la comunicació, la cultura i l’educació, però és important que les tres funcions estiguin al mateix nivell.

La informació passa a ser coneixement, si hi ha molta formació.

La hominització es desglossa en comunicació, educació, i cultura. I es pot permetre arribar a la saviesa a través de la informació, de la formació i el coneixement.

La formació permet als ciutadans convertir la informació, la multitud d'informació en coneixements, és a dir, podem identificar, comprendre, analitzar i sintetitzar. Aquells ciutadans que desenvolupen una cultura personal, són aquells desenvolupen una vida plena de sentit.

Per exemple quan utilitzem mitjans de comunicació de masses si tens una bona formació i coneixements, pots observar-ho i analitzar-ho des de un punt de vista crític en el que no et creuràs tot el que et diguin per la televisió o per la ràdio sinó que tindràs un pensament més crític envers les coses i situacions.

Construccionisme amb ordinador

Seymour Papert (1928)

és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo en 1968. És considerat com destacat científic computacional, matemàtic i educador. El 1949 va obtenir un batxillerat de la Universitat de Witwatersrand i un doctorat en matemàtiques en 1952.

El 1959 va obtenir el seu segon doctorat de matemàtiques a la Universitat de Cambridge
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963.

El 1963 va ser convidat a unir-se a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on en unió de Marvin Minsky va fundar l'Institut d’Intel·ligència Artificial.

Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge anomenat Construccionisme.

Aplica la teoria de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics. Per a això, va construir un robot anomenat la "tortuga de Logo" que permetia als alumnes resoldre problemes.

Va treballar amb Piaget en 1960 i se li sol considerar com un dels seus més destacats deixebles. S'explica que en una ocasió Piaget va dir que ningú entenia les seves idees tan bé com Papert.

Va crear el "Epistemology & Learning Research Group" ("Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i la Epistemologia") a l'Institut Tecnològic de Massachusetts(MIT)
Col.labora amb LEGO en un producte programable en Logo.

Construir l'aprenentatge personal, no acumular dades

1 intererès - 2 rendiment - 3 nivell - 4 creativitat

personal personal d’aprenentatge d’aprenentatge

funcionalitat eficiència eficàcia optimització

motivació exigència esforç entusiasme

2010-11-06T14:31:00.003+01:00

Tema 6. Critiques al model escolar dominant

societats occidentals

1960-1980

Neil Sloane James Alexander (1939)

És un britànic-nord-americà matemàtic.

Les seves contribucions més importants estan en els camps de la combinatòria, codis correctors d'errors, i l'embalatge esfera. Sloane és més conegut per ser el creador i mantenidor de l'enciclopèdia en línia de Integer Sequence.
Va estudiar a la Universitat de Cornell en Nick DeClaris, Frank Rosenblatt, Jelinek Federico i Wolfgang Heinrich Johannes Fuchs, rebent el seu doctorat l'any 1967. La seva tesi doctoral es va titular La longitud dels temps de cicle en l'atzar xarxes neuronals.
Ell és un guanyador del Premi Chauvenet.

A més de les matemàtiques, que estima l'escalada en roca i és autor de dues guies d'escalada en roca a Nova Jersey.un altre.

Llibertat total, llevat de impedir la llibertat de l’altre.

Sense coaccions, llibertat d'acció. Pedagogia antiautoritària.
Principis educatius: felicitat (Rousseau), convivencia (Lane), sexualitat (Reich)
Exclosa la religió
Decisions democràtiques en assemblea.
Defensor del poble. Tribunal.

Carl Ransom Rogers (1902- 1987)

influent psicòleg en la història nord-americana, qui al costat de Abraham Maslow arribaria a fundar l'enfocament humanista en psicologia.

Va ser partícip i gestor instrumental en el desenvolupament de la teràpia no directiva, també coneguda com Teràpia centrada en el client, que reanomenà com Teràpia centrada en la persona. Aquesta interessant teoria és coneguda per les seves sigles en anglès PCA "Person-Centered Approach" o enfocament centrat en la persona. Les seves teories abasten no només les interaccions entre el terapeuta i el client, sinó que també s'apliquen a totes les interrelacions humanes. La teràpia rogeriana contrasta amb les perspectives psicològiques freudianes i les socials d'Alfred Adler i d'Albert Bandura, per l'ús preferent de l'empatia per aconseguir el procés de comunicació entre el client i el terapeuta o, per extensió, entre un ésser humà i un altre.

La pedagogia institucional

M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965

perspectiva sociopolítica

Projecte Educatiu: quim som? què volem?

Autogestió. Participació i assemblea per a decidir

“La escuela concluye lo que con frecuencia empezó en la família en el sector de la sociabilidad. Al proponer, como únicos modelos de ralcions sociales, la relación de autoridad, o la relación de rivalidad con los iguales, introduce el odio y la agresividad en el corazón del joven”. (LEDE: 210)

F. Oury, A Vàsquez, 1967

orientació psicoterapèutica

Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció

Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa

Aquellos que pretenden formar "seres" i no "seres para" provocan un legítimo escándalo: son tan peligrosos para el orden social como para el equilibrio colectivo de los individuos. (HPSXX: 224)

La desescolarització. La mort de l'escola

M. MacLuhan: El aula sin muros, 1964

Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura

L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969

Ivan Illich: La sociedad desescolarizada, 1971

La rigidesa de l'escola és inoperant. recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).

El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció.

Defensa que es tenia que suprimir les escoles i donar una renda a les famílies per invertir en l’educació de la manera que vulguin.

Everett Reimer: La escuela ha muerto, 1974

L'escola actual atempta contra al salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.

Paul Goodman: La desescolarización obligatoria. 1973

Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.

L'escola: aparell de reproducció social

P. Bourdieu i J.C. Passeron: La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.

Tota acció pedagògica (AP) es objetivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietad.

El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habituspropi de la classe social que es mourà en el seu campus.

Ch. Baudelot i B. Establet: La escuela capitalista en Francia, 1971. És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.

L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat . La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)

Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior

L'educació personalitzadora

Emmanuel Munier: Manifeste du service du personnalisme, 1936

Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)

Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el dsenvolupa- ment creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.

L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.

L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.

Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana ésdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un enseymanet funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar locs rellevants a la societat

Paulo Freire: La educación com a práctica de la llibertad, 1967.

Pedagogia del oprimido, 1970.

Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits.

Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador.

Alfabetització concientitzadora, (no ideologitzadora, no doctrinària)

Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua.

La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.

Contra l'educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs.

L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el matex bàndol educador i educand.

L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.

Alfabetització. Univers vocabular. Descomposició sil·làbica

Pedagogia crítica

Henry Giroux

Teachers as Intellectuals, 1988. Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.

Els estudis culturals.

Michael Apple: Ideology and curriculum.

El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.

Basil Berstein: constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.

2010-11-06T14:31:00.001+01:00

Tema 5. Metodologia sistèmica i tecnificació de l'educació

Teoria General de Sistemes

Cibernètica

Instrucció programada

Taxonomies

Ludwig von Bertalanffy (1901-1972)

Va ser un biòleg i filòsof austríac, reconegut fonamentalment per la seva teoria de sistemes.
La Teoria General de Sistemes va ser, en origen una concepció totalitzadora de la biologia (anomenada "organicista"), sota la qual es conceptualitzava l'organisme com un sistema obert, en constant intercanvi amb altres sistemes circumdants per mitjà de complexes interaccions. Aquesta concepció dins d'una Teoria General de la Biologia va ser la base per a la seva Teoria General dels Sistemes.

Bertalanffy va llegir un primer esbós de la seva teoria en un seminari de Charles Morris a la Universitat de Chicago el 1937, per desenvolupar progressivament en diferents conferències dictades a Viena. La publicació sistemàtica de les seves idees es va haver de posposar a causa del final de la Segona Guerra Mundial, però va acabar cristalizando amb la publicació, el 1969 del seu llibre titulat, precisament Teoria General de Sistemes.

Von Bertalanffy va utilitzar els principis allí exposats per explorar i explicar temes científics i filosòfics, incloent una concepció humanista de la naturalesa humana, oposada a la concepció mecanicista i robòtica.

Norbert Wiener (1894 -1964)

és un dels científics més brillants i influents del segle XX. És el pare indiscutible de la cibernètica, i, com a tal, un dels pares de la informàtica o computació.

Del seu treball d'estratègia militar va néixer la idea de la Teoria del control i la comunicació que ell anomenà cibernètica, del greg kibernos, timó (d'una nau) i kibernetikos, timoner. De fet, el terme sorgí d'un fenomen que ell estudià força: En els antics vaixells de vapor, i encara avui en els més modestos, al timó, la pala que va sota la superfície de l'aigua i que determina la direcció del vaixell, hi ha dues vàlvules de vapor que, quan el moviment de les aigües el desplacen, obren una d'aquestes vàlvules, la seva pressió disminueix, i el timó torna a la seva posició inicial i correcte. D'aquests mecanismes, força corrents a una munió d'estris autorreglats, a la seva època, féu un estudi innovador, i va anomenar aquest artefacte feedback, "retroalimentació". És a dir l'enginy "s'assabenta" que ha estat alterat i ho corregeix de manera automàtica.

Va trobar el símil en algunes conductes humanes. El clonus, és a dir la vibració inesperada d'algun muscle del cos durant una estona, és, va establir, una reacció absolutament equivalent a la del timó. Per acabar-ho de corroborar, es desplaçà la Ciutat de Mèxic, on vivia i treballava l'insigne Dr. Arturo Rosembluth, neuròleg de fama mundial, que treballava a l'Instituto Nacional de Cardiología. Vingué moltes vegades a Mèxic, enamorat del país i de la seva gent, i també, com de pas, per trobar-se amb en Rosenbluth. Fou el científic mexicà qui li parlà d'un tipus de sífilis que afectava el sistema neurològic. Quan el malalt volia agafar un objecte sobre la taula, la seva mà començava a oscil·lar, primer poc a poc i després més ràpid, amb frenètics i amples moviments a dreta i a esquerra.

Wierner es va adonar que els moviments dels humans també treballaven amb feedback'. No hi va haver ja cap dubte, tots els sistemes, mecànics vius i socials, únicament funcionen de manera estable quan el feedback compleix de manera eficient la seva funció. Havien nascut la cibernètica, la robòtica i, en bona mesura, la informàtica.

Establí dues classes de feedback. El "positiu", quan una alteració petita és augmentada, i el "negatiu", quan la acció inicial es contrarestada. L'exemple clàssic és el de frenar un automòbil, amb feedback "positiu", doncs d’inèrcia fa que, en principi, el conductor freni més, i el de accelerar-lo, amb feedback "negatiu", doncs en aquest cas la inèrcia cap enrere el fa prémer menys l'accelerador. La estabilitat dels sistemes es garantida, en la majoria dels casos, pel feedback "negatiu".

Quan una persona està dreta i quieta, és gràcies a milers de petites correccions, de feedback negatiu, per segon. Una estàtua equivalent i sense suports, per exemple, cauria de seguida.

Claude Elwood Shannon (1916- 2001)

va ser un enginyer electrònic i un matemàtic estadunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació.

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: SÍ, sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat

optimització del sistema: equilibri dinàmic... homeostasi orgànica, feedbefore (anticipació, projecció) ... feedback (revisió, ajustament)

La Teoria de la informació és una branca de la teoria matemàtica de la probabilitat i la estadística que estudia la informació i tot el relacionat amb aquesta, és a dir els canals, la compressió de dades, la criptografia i d'altres temes relacionats.

Aquesta branca fou iniciada per Claude E. Shannon a través de l'article "Una teoria matemàtica de la comunicació" presentat a les Bell System Technical Journal del 1948 i ens permet valorar la capacitat de transmetre informació per un canal de comunicació d'acord amb el seu ample de banda i la seva relació senyal a soroll.

La informació es tractada doncs com una magnitud física i per a caracteritzar la informació que transmet una seqüència de símbols s'usa un concepte anomenat entropia. Normalment considerem els canals no ideals però és habitual idealitzar les no linealitats per tal de poder estudiar la màxima quantitat d'informació útil que es pot arribar a enviar a través d'un cert canal.

La idea bàsica d'aquesta teoria es que la informació transmesa a través de qualsevol mitjà (telèfon, telègraf, televisió, etc) ho es amb la ajuda d'un determinat canal (línia telefònica o telegràfica, ondes hertzianes) i amb un codi particular. Els estudis d'aquesta teoria es divideixen en tres grans sectors:

§ Estudi de la informació o quantitat d'informació

§ Estudi de les propietats dels canals de transmissió

§ Estudi de les relacions entre la informació que es vol transmetre i el canal a partir del qual es vols transmetre

Ralph W. Tyler (1902-1994)

Va ser un educador nord-americà que va treballar en el camp de l'avaluació i l'avaluació. Va formar part o assessorat a diversos organismes que estableixen les directrius per a la utilització dels fons federals i va influir en la política subjacent de la Primària i Secundària de 1965. Tyler presidir el comitè que finalment va desenvolupar l'Avaluació Nacional del Progrés Educatiu (NAEP).

Quan va completar el seu treball amb l'estudi de vuit anys, Tyler formalitza els seus pensaments sobre la visualització, anàlisi i interpretació del pla d'estudis i programa d'ensenyament d'una institució educativa en els principis fonamentals de Currículum i Instrucció (1949). Aquest llibre va ser un best-seller i des de llavors ha estat reimprès en 36 edicions, la formació curricular i el disseny d'instrucció per al dia d'avui. El llibre estableix una estructura aparentment simple per al lliurament i avaluació de la instrucció que consta de quatre parts que es va conèixer com la Lògica de Tyler:

1. Quins propòsits educatius de l'escola ha de tractar d'assolir? (Definició d'objectius d'aprenentatge apropiats.)

2. Com es seleccionaran les experiències d'aprenentatge que puguin ser d'utilitat en la consecució d'aquests objectius? (Presentació d'experiències d'aprenentatge útil.)

3. Com les experiències d'aprenentatge s'organitzarà per a l'ensenyament eficaç?(Organització de les experiències per maximitzar el seu efecte.)

4. Com pot l'eficàcia de les experiències d'aprenentatge s'avalua? (Avaluació del procés i la revisió de les àrees que no van ser efectius.)

Instrucció Programada Skinner

Skinner aprova, que el material d’ensenyament s’ha de subdividir en fragments, el quals podran aportar un feedbak i un reforça per l’estudiant. Amb aquest procediment es dóna moltes oportunitats de respondre i de ser actiu al propi alumne.

No es fa prova, és a dir, la finalitat de aprendre no és examinar-te

Motivació per part del docent

Dificultat mínima. La proposta que realitzes amb l’alumne, al final de tot ha de sortir correctament, no hem de tornar enrere.

Skinner considerava que a través de la utilització de la màquina cada persona podia aprendre el seu propi ritme.

Benjamin S. Bloom (1913-1999)

Va rebre títols de llicenciatura i mestratge de la Universitat Estatal de Pennsylvania el 1935 i un doctorat en l'educació de la Universitat de Chicago el març de 1942. Es va convertir en un membre del personal de la Junta d'Exàmens de la Universitat de Chicago el 1940 i va servir en aquesta capacitat fins a 1943, quan es va convertir en examinador universitari, càrrec que va ocupar fins 1959. Ell va rebre el seu primer nomenament com a professor al departament d'educació a la Universitat de Chicago el 1944 i va ser nomenat finalment Charles H. Swift Servei Distingit professor allà el 1970. També es va exercir com a assessor d'educació als governs d'Israel, l'Índia, i molts altres països.

Àmbit del coneixement

Programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables:

coneixement recordar, identificar, localitzar

comprensió entendre, interpretar

aplicació tècnica, saber fer, realitzar

anàlisi descomposar el que eés complex en parts, elements

síntesi reintegrar elements que formen part d'una estructura

avaluació inficadors clars per a comprovar l'aprenentatge

Introducció a Espanyaa:

finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970)

avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)

continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals- habituacions(1990)

David R. Krathwohl

ha servit a l'educació en una multitud d'opcions: ell era el director de l'Oficina d'Investigació Educativa en la Universitat Estatal de Michigan i va ser també un expresident de l'American Educational Research Association, on es va exercir en múltiples capacitats, com a membre de la investigació del comitè d'assessorament de l'Oficina d'Investigació de la USOE i com a president regional de la junta directiva d'homes de confiança de L’Institut d'Educació de la Regió Oriental. Mentre estudiava amb Benajamin Bloom, coautor de la taxonomia d'objectius educatius, (també coneguda com la taxonomia de Bloom) una publicació crítica sobre l'educació i també ha editat, autor i coautor de diversos llibres en matèria d'educació.
Va rebre el Hannah Hammond Professor Emèrit d'Educació en la Syracuse University i ha realitzat importants contribucions al camp de la psicologia educativa.

àmbit de l'afectivitat

recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva

resposta: acceptació, predisposició, satisfacció

valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament

organització: conceptualització, organització sistema de valors

caracterització conjunt e valors : perspectiva generalitzada, caracterització.

La formació tecnològica dels mestres

pensament sistèmic
precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada
programar les actuacions. seguir el procés tecnològic
finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista
avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats
avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre